Diuen: “qui te fam somnia en rotllos”, sinó ¿qui va dir que volia ser, al “Congreso de los Diputados de España”, “el Labordeta valencià?”
Dijous passat, dia 15, a les 19.30 hores, a l´Aula Magna de la Universitat Literària de València, es celebrà l´ acte d´Homenatge a Jose Antonio Labordeta -- mort en Setembre de l´any passat -- intel.lectual compromés en la defensa de la llibertat, poeta, cantautor , i mestre , i “polític” temporal com a parlamentari al Congrés dels Diputats on deixà constància d´honestetat, coratge i dignitat en la defensa dels valors de la llibertat, el progrés i el benestar social , comportament insòlit respecte al que habitualmente ens tenen acostumats els polítics “professionals”.
L´homentage tenia per motiu la presentació del llibre “Setenta y cinco y uno más” que acabava de publicar l´editorial aragonessa “Eclipsados”, que incloïa en un volum tota la poesia de Labordeta, i en un altre volum la introducció a l´obra i vida de l´aragonés .
La paraula de Labordeta tenia “crèdit”.
Ens dol, com a suecans, el “descrèdit de la paraula” de qui en plena campanya electoral proclamà públicamente que tindria com a referent, cas d´ésser elegit Diputat, José Antonio Labordeta, i que adquiria el compromís, ell, el candidat de "Compromís", a ser , en el Parlament Espanyol, el “Labordeta valencià”, perquè no hi ha constància de la seua adhessió a l´acte, ni personalment ni per escrit, ni tampoc de ningú dels seus “correligionaris
Decebuts i dolguts caldrà desconfiar de qualsevol paraula de promesa, mentre no siga corroborada en la pràctica, perquè si “per la paraula” l´home ha esdevingut un ser socio-cultural, també “per la paraula” ha estat subjecte i objecte d´enganys, manipulacions, discòrdies, disbarats, injusticies, fanatismes, opressió, etc. i, inclús, alguns han professat i professen d´“encantador de serpientes”. En boca del “tribú”, laic o no, la paraula escampada des del “púlpit” o des de la “tribuna”, es converteix, sovint, en dogma de fé per als “correligionaris” i en font de pensament acrític per a molts “no afiliats”.
Recordem què “la veritat mai no és teòrica”, per tant la paraula en si mateix ni afirma ni confirma cap veritat.Com deia Gramsci, sols la “praxis”, la “practica”, és a dir l´”acció” (l´actuació), pot demostrar el que de veritat o mentida conté el que ix per la boca de qui parla .
L´Aula Magna on tingué lloc l´homenatge a Labordeta s´omplí de “gom a gom” . A la mesa, Alfons Cervera feia de presentador de l´acte i dels conferenciants.
Es feu justicia a l´hometjat. Ben bé que s´ho mereixia, pel seu exemplar comportament com a mestre, poeta, polític, lluitador antifranquiste, defensor de la LLIBERTAT dels homes i dels pobles. Omplia les pauses del conferenciant – biògraf i recopilador de l´obra poètica de Labordeta, autor del llibre que es presentava -- la veu del mateix Labordeta interpretant algunes de les seus cançons més significatives.
Joves representants d´entitats civico-culturals invitades recitaren poemes propis i de l´homenatjat, i també s´interpretaren una de les seus cançóns.
S´acabà l´acte cantant tots els presents la cançó de Labordeta “Canto a la Libertad”
Entre altres del públic hi vaig saludar Agostí Cerdà i Rosalia Sender.
Un dels lectors dels poemas era un suecà. Ens vàrem saludar. Era el fill d´Emilio, el senyor que durant anys regentà el Bar Capri de Sueca.
Emocionats i satisfets, Tere i jo, acabat l´acte i recordant temps passats, se´n tornarem a Corbera.
A Corbera, hores desprès de que el Barça es proclamés campió de la Copa Mundial de Clubs derrotant al Santos brasileny per 4-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada