de desembre 06, 2011

Mobilització? o Revolució permanent ?



No sé , i parle per les notícies aparegudes a la premsa, si el Coordinador d´IU s´ha tornat trotskiste, ara que sembla que aquesta corrent està de cap a caiguda, o tracta de “regalar” les orelles d´un sector de la  militancia que “coordina” i part del veïnat que li ha donat suport a les passades Eleccions Generals. La veritat és que crec que va de bona fé. Però, cal preguntar-se ¿per què cridar a la moblització ara i no abans ? Ell s´ho sabrà, doncs  motius  ja fa temps que ens en sobren , sinó per a la “revolució” – paraula des de fa dècades maleïda, innombrable,  --  sí per a la mobilització de les classes populars, – altre concepte rebutjat des que començà el “pasteleo” de la transició.
Tanmateix cal reconéixer què, de tots – de tots els factòtums de l´”esquerra oficial”-- el camarada Lara, s´ofendrà pel terme ? , és l´únic que s´ha atrevit a reclamar públicament la necessitat que la gent ixca al carrer a  “pressionar” contra els retalls de l´Estat de Benestar Social que ha vingut aplicant el Govern que acaba, i que aprofundirà el que comença , retalls per satisfer exclussivament els mercats i els mercaders (banquers i especuladors) quan saben que es tracta d´una  política econòmica salvatge i insolidària , dirigida contra les classes populars. Amb  la mobilització que ens reclama Cayo almenys aconseguirem com a mínim que, com diuen que deia el sord del meu paisà ,autor de El Virgo de Visenteta, “nos dejen al menos la camisa”
 I el clam “a las  barricadas” – no tremoleu,  perque  segur que el Coordinador d´IU ni metafóricamente somnia en això quan crida a la “mobilització: no anirà més enllà d´una xaranga, a tot estirar una “promenade” pasqüera --- és d´agraïr. Els “altres”, l´altra “esquerra oficial”   – la “ps-o-eudoesquerra”—ni a això s´atrevirà. Amb la “mona de Pasqüa” ja es donen per satisfets . Bono, de tantes bajanades com ens té  acostumats, acaba de dir una veritat com un temple, els sobra la “o” , però no ara sinó des de fa moltíssim de temps.
I no crec que a hores d´ara encara algú del "veïnat" confie en la voluntat dels senyors Toxo i Méndez per “arengar” a les seus bases a summar-se a la “festa”. I molt menys a “encendre la traca”: els "pobrets" dirigents sindicals , beneïts com són i adictes al diàleg i pacte  “social”  -- no sé si “social” podria derivar del mot  “socios” – ja es donen per satisfets amb la foto i l´apretó de mans amb la patronal – altra paraula estigmatitzada, perquè “patronal” té massa resonàncies de “patró” i aquesta “d´amo”--. Consideren – oblidant la realitat de la “lluita de classes” iperque creuen que d´allò  que no se´n parla no existeix—, més correcte i “civilitzat” acollir-se a la terminologia “guay” de “agentes sociales”. Pactar amb el patró ¿en què pot beneficiar al llogat ? 
Quan l´Agamenó del Mairena accepta la “veritat” perquè “la verdad es  la verdad, dígala Agamenón o su porquero”, el porcater no cau en el parany i contesta: no me convence. Perquè sap, i no té ni idea de sindicalisme, ni falta que li fa, que si accepta la mateixa veritat que  l´Agamenó quedarà atrapat en el parany. Té el presentiment, i acerta, que hi ha trampa. Es nega, per instint de classe – altra maleïda paraula—hi es nega. Les “relacions de poder” no són cap broma. El poderós, quan accepta el pacte no hi ha dubte que ho farà perque n´ix beneficiat , perquè quina necessitat té pacta si  "té la paella pel mánec". Als que “ells” consideren “babaus” sempre els podràn contentar amb l´ofici de: “de no pactar, la cosa hagués anat pitjor”. I així , l´única força del llogat, de l´obrer: el “clam”, la “pinya”, la “mobilització”, queda in-utilitzada. Amb el "pacte" tots els avantages cauen del costat del patró.
El problema que hi trobe al clam del Coordinador d´IU és que,  tant de temps com fa que “l´eix de la carreta” s´ha deixat “hivernar” , dubte que ni la  “llima” de que puga disposar el senyor Lara siga  suficient per a netejar l´eix de tot el rovell que li s´ha clavat durant tants anys d´inactivitat ni que puga trobar, juntant el de totes les carnisseries espanyoles,   bastant quantitat de segí per a engreixar l´eix com cal per a  que funcione amb eficiència i eficàcia.
Voldria equivocar-me. 
De tota manera, senyor Cayo, ja era hora: más vale tarde que nunca.
Per favor: no renuncii ¡!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada