Eleccions Municipals:(II)

Altra de les causes dels efectes negatius i antisocials de la Ll.E és l´obligatorietat de presentar :

.

2.- Llistes tancades: Són un motiu més de desconfiança creixent dels ciutadans vers la política i els politics i, de retruc, de la pèrdua progressiva de credibilitat en  aquesta Democràcia nascuda de la  “transició modèl.lica” què pel temps li s´ha desgastat  la carasseta deixant al descobert el seu vertader rostre de “trampa-transició inmodèl.lica”,  fruït de l´acceptació d´un pacte-renúncia  pels representants de l´esquerra que només afavoria  als sectors “aperturistes”  del Règim franquista. Aquests ,veient com se´ls enfonsava irremeiablement el Règim  ( per l´esgotament biològic del Dictador, per l´aïllament europeu, pel desgat de l´estructura econòmica i política, pel distanciament entre el poder dictatorial i la “europeització ideològica” de la societat espanyola que reclamava llibertat,etc)  necessitaven del recolzament de les forces democràtiques  per reactivar-lo i adaptar-lo , sota la seua direcció, a les noves necessitats dels ciutadans. Estaven disposats a pagar un preu polític similar al  d´El Guepard de Lampedusa: “cal que algo canvie per a que tot quede igual “.

Les forces democràtiques,  PCE i PSOE,  no volgueren, no pogueren  o no saberen, entendre què sense credibilitat democràtica, que només ells li podien atorgar,   el franquisme moribund no tenia possibilitat de sobreviure. A canvi de ben poca cosa – legalització dels Partits i convocatòria d´eleccions “lliures” --li donaren l´alé suficient i la direcció de la transició  per reformar  “lampedusament” el Sistema. ¿Fou un pacte-renúncia voluntari i conscient?   Potser sí. No creguem que el Senyor Gonzalez, i sobretot el senyor Carrillo polític veterà i espavilat, no se n´adonaren de que el pacte comportava la renuncia a quasi totes les exigències del programa de trencament democràtic ( rebuig de la Monarquia i del Franquisme ) i delegava en mans dels “aperturistes” del Règim la orientació de la Reforma deixant  intactes les estructures politiques, econòmiques i  repressives de la Dictadura. Més que un pacte es tractava més bé d´una “claudicació” de de les demandes per les que havien estat lluitant i exigint les classes populars:   instauració d´una Democràcia politico-social avançada hereva del projecte republicà vilment destroçat a foc i sang per la rebel.lió oligàrquica-religiosa-militar encapçalada pel dictador Franco. Quedaren sense desmuntar les estructures de poder de l´Estat franquiste bandejant el que s´havia promés i pel que s´havien mobilitzats les  “forces del treball i de la cultura”  . Tot , Carrillo i Gonzalez, ho vàren acceptar  sense dir ni "mu" a canvi de la legalització dels Partits Politics i de la convocatòria d´ Eleccions “lliures”, el que motivà que Joan Fuster, desencissat pel i com s´havia negociat i amb la sensació de que els representants de l´esquerra  ens havien traït ,manifestara  al pròleg d´El suecà (butlletí de l´Agrupació comunista de Sueca) que tant el senyor  Carrillo com el senyor Gonzalez l´únic que pretenien era “presidir la processó del Corpus”.

Fruït d´aquesta claudicació són les llistes tancades en que es presenten a les Eleccions els  Partits, Associacions, Agrupació d´electors,  o Federacions .

L´elector es veu  “obligat” , si vol votar, a votar una llista on, potser, hi trobarà gent que li mereix confiança i gent que no. No té llibertat de triar entre els candidats de la llista. Li queden tres opcions: no votar, votar en blanc, o la llista completa on hi figuren persones amb les quals , per raons politiques o personals, no se troba identificat. La LLIBERTAT de vot, principi democràtic irrenunciable, queda,.doncs, desvirtuada. Amb les llistes tancades,  tal i com preveu la Ll.E. es vota la llista que presenta el  Partit  , però on hi figuren els noms i cognoms personals dels candidats. ¿A qui, doncs, correspon el vot? ¿Al Partit? ¿Al candidat o candidats electes?  El partit es considera amo dels vots i dels candidats. Aquesta indefinició  de la Ll.E. s´ha resolt amb un “apanyo” constitucional, obrint la porta a que si un candidat elegit deixa el Partit, voluntariament o per expulsió, pot passar  a integrar el Grup Mixte, modifant-se, significativamente o no, la correlació de forces amb tot el que aixó pot implicar alhora de les votacions sobre acords importants al Parlament o l´Ajuntament. Un vot, un simple i únic vot, pot tenir un “ pes polític” transcendent i per tant … li s´atorga te un "valor”.

Les Llistes tancades, doncs, no sols obliguen a l´elector a donar un vot , sovint, conscientment insatisfactori i intoxicat per veure´s obligat a “tragar-se”  algún membre de la llista que no li és de confiança, sinó què concentra en el Partit el domini absolut sobre les decissions que ha de prendre el concejal o el diputat perquè en cas contrari pot expulsar-lo u obligar-lo, mitjançant pressions, a que “voluntariamente” deixe el grup . Si ho fa “voluntariamente” serà titllat, social i políticamente, de trànsfuga. Si és expulsat i no deixa l´escó, li diràn que ha traït als qui l´han votat;  l´expulsat del Partit es converteix en  “ vençut”,  i,  ja se sap, ho deia Fuster: “els vençuts passen promte de moda”. De més a més, un “trànsfuga” o un “vençut” seràn demonitzats si amb el seu vot afavoreixen opcions contraries al Partit on militaven.  Unes vegades amb raóns ideològiques i altres sense, un vot decissiu, necessari, en qüestions importants, no deixa d´ésser una "mercaderia", una opció de “compra”.   la Ll.E. ha obert  la port del "mercat polític" i afavoreix l´estafa a la voluntat de  l´electorat. A la llarga o a la curta el ciutadà se n´adona del que passa, desconfia de la democràcia i dels polítics i acaba per ABSTENIR-SE.