Eleccions Municipals: (I)

Eleccions Muncipals : (I)

Em maig d´enguany serà la novena vegada què,  des que “gaudim” d´aquesta  Democràcia instaurada des del franquisme reformat, i beneïda durant la “transició modèl.lica” pels senyors Carrillo i Gonzalez, se´ns convida anar  a les urnes per triar  Regidors als Ajuntaments i Diputats al Parlament Autonòmic. Des del 79 fins ara, 2011,  ha baixat tanta aigua pel riu què  en més d´una ocasió hem patit la "riuada". Trenta dos anys és temps més que suficient per haver esmenat alguns dels “defectes” de la Llei Electoral (des d´ara Ll.E.) , però, pel que sembla, els qui poden modificar-la no ho han volgut ni ho volen,  tot i què, fariseicament, li fan creure al veïnat el contrari. La summa dels vots dels dos partits , PSOE i PP, representa la  majoria necessaria i suficient al Congrés dels Diputats per poder-la rectificar però no ha han fet perquè, no ens enganyem, no els convé . Com està tenen més joc de manibra i els permet, de quan en quan,  llençar-se la pilota d´un terrat a l´altre desorientant   l´electorat. El descrédit de la polìtica, en bona part, es producte  dels efectes  negatius, antisocials, que se´n deriven  d´aquesta Ll.E.

Em referiré a alguns d´aquests efectes perjudicials :

1.- Poporcionalitat injusta: La Ll.E. obril el camí al “bipartidisme” ineficaçs per a les classes populars des dels punts de vista polític, social i económic.En cada convocatòria electoral queden despenjats, és a dir sense represemtació, als Ajuntaments i als Parlaments,  i per tant sense veu, amplis sectors importants de la nostra societat, precissament aquells  més crítcs amb el sistema i amb el tipus de política que practica  qui governa. La Ll.E.  afavoreix, descaradament, els partits majoritaris . No tots els regidors, i diputats, electes ho són amb  el mateix nombre de  vots. Sibil.linament, la injusta proporcionalitat,  permet als dos Partits capgirar la voluntat del  veïnat al manipular-los des dels mitjans de comunicació "exigint-los" que dipositen un vot “útil”. Ja s´ho fan per a que, en cas contrari, pateixquen complexe de culpabilitat,La voluntat de votar  ideològica i coherentment al partit amb el que ens senten identificats, per molt minoritari que pugui arribar a ésser, es  domesticada per a que considere la seua tendència electoral natural  com vot “inútil” o vot  “ineficaç. Argumenten tendenciosament, especialment els Partits majoritaris,  que els "partidets" tenen escassa possibilitat, o cap, d´obtenir representació i que tot vot "desperdiciat" és , de retruc, un recolzament a l´ opició  política totalment oposada ideològicament : insisteixen que votar "útil " és el vot "menys dolent" en "aquests moments concrets": sempre, per a "ells", no ho oblideu, hi haurà  un "moment concret", un moment de "risc", una necessitat del  "no pasaràn", una voluntat d´impedir l´accès al Govern de l´opició política contraria. I per això, diuen, ARA és  el moment de concentrar els vots. I DEMÀ, ens deixen magnànimament l´esperança, diuen que serà un altre dia... ja "estareu lliures de pecat" , haurà passat el perill,,  i llavors podreu  votar al Partit minoritari amb el que us trobeu més  identificats . Però, espavileu-vos, perquè ...ja se sap: eixe moment, "ells",  no deixaran que us arribe mai !! . Ja se n´encarregaran  els mitjans de comunicació , “voceros a sueldo” del PSOE i del PP (i per tant, dels poders econòmics) d´allargar indefinidament els "moments crñitics", els moments de perill, els moments de "necessitat del vot útil".Les classes populars, caracteritzades pel sentiment social i ideològic arrelat d´”esquerres”, es senten atrapades per la consigna  i refusen que “per la seu atossuderia” es facilite l´arribada de la  dreta al Govern i es consideren “obligats” a impedir-ho encara que siga sacrificant la seua llibertat de vot, i recolzen, per evitar auto-inculparse,  l´opció que li han venut com a “útil”. D´aqueixa manera, gent de bona fé ,sense adonar-se´n de la trampa,  tria el vot “dirigit” , “captivat”, “hipócritamente falsejat”.   La tendència a  “premiar” una politica realitzada pel Govern contraria als seus interessos de classe, i caracteritzada per  constants incumpliments programàtics  impedeix la rectificació de la pràctica política contraria al que contemplava elprograma electoral. Quan l´elector se n´adona e l´engany l´assumpte ja no té remei. Que a la llarga desconfie poc els importa als Partits:  per a ells "mentre va el carro fa roïdo" ¡!

Pels incompliments dels desvergonyits i hipòcrites que ens demanen el  vot “útil” aquest resulta  ser el més “in-útil” de tots (l´utilitzen només per guanyar i no per aplicar les politiques per les que ens havien demanat el canvi de vot) . La “in-utilitat” del vot “útil” genera el desencís de l´electorat en la política i en els politics, engreixant cada vegada més el col.lectiu dels abstencionistes.I L´ABSTENCIÓ, fixeu-vos-hi, acabarà éssent l´únic “vot pel canvi real de politiques”, l´únic vot “compromés”, l´únic vot de “posicionament”, el vot “indicador” D´UTILITAT. Això explica que al llarg de la  campanya electoral , sobretot cap al final, el que realmente els preocupa als Partits , sobretot al PSOE i al PP, no és a qui hi ha que votar sino qaue HI HA QUE VOTAR No importa a qui: la proclama uniforme i única, és VOTEU, NO US QUEDEU A CASA, EN SEREU  RESPONSABLES SI NO HI ANEU A VOTAR  , VOTEU, TOT DEMÒCRATA DEU VOTAR.

 I ¿ per què  ens han de fer creure que tenim l´obligació –  legal i moral – de votar?  NO VOTAR , dic jo, és també una opció democràtica ¿ o no ? L´ABSTENCIÓ els dona por, perque si no qüestiona el sistema almenys es una posiciò contra  l´ESTAFA,  LA INEFICACIA, EL FARISEISME I LA HIPOCRESIA dels representants dels Partits que ens havien demanat el vot per a dur a terme un determinat programa i han aplicat el contrari del que prometien. Al final hom té el convenciment que TOTS SON UNS I ELS MATEIXS pel que fa a la pràctica política, a l´atenció  social i a les mesures econòmiques  que desenvolupen. De cara  a l´espectador es presenten amb  distintes màscaretes. Però una vegada “desenmascarats”, mostren les seues vergonyes i molts dels  ciutadans, espantats,  opten per la  desmotivació, la desideologització, i la insolidaritat . Però, altre tipus de fer política és possible. Però no amb aquesta Ll.E. que fa perillar la Democràcia .