tag:blogger.com,1999:blog-53083946896024049262024-03-14T05:49:21.616-07:00Solidaris,diguem no!!
altre món és posible.mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.comBlogger65125tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-40218409205595360452013-05-13T04:28:00.005-07:002013-05-13T04:28:57.399-07:00 Als 20 anys de la mort de Fuster i 90 que va néixer<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 354.0pt;">
Novembre´12 </div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 354.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB"> Homenatge a Joan Fuster , <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Manifest llegit davant el monument a Fuster que hi ha a <st1:personname productid="la Plaa" w:st="on">la Plaça</st1:personname> de l´Ajuntament de
Sueca. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span lang="EN-GB">Amics i amigues: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-GB">Bon dia i bevinguts a <i> </i>aquest acte d´afirmació
fusteriana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Gràcies per la vostra assistència
i gràcies al col.lectiu “Reconstruïnt Fuster” per haver-me convidat a
dirigir-vos unes paraules, des de la meua amistad, ara, als 20 anys de la seua
mort i 90 que va néixer, sobre l´homenot que fou el nostre paisà Joan Fuster.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Només voldria que les meues
paraules servirán per aroximar-vos, als que no tinguereu la sort ede conéixer´l
en vida, a alguns aspectos particulars de la seua extraordinaria personalitat
que resulta quasi impossible de fer-se´un una exacta i completa només a través
dels seus llibre, i dels estudis que s´han publicat sobre ell. Perquè el <i>Fuster oral </i>, per desgràcia, tan sols resideix
en el record dels qui el conegueren i per tant és difícil trobar les paraules
justes, precises, per “reconstruir” amb exactitud i fidelitat la seua poderosa
i singular personalitat així com l ´ambient que
creava al seu voltant. Una aproximació al seu tarannà exigeix, per als que no l´han conegut, un
gran esforç d´imaginació.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Actes d´afirmació fusteriana com
aquest que heu organitzat ajuden, gràcies a la vostra presència i admiració pel
nostre prestigiós intel.lectual i no pel
que jo amb més bona voluntad que ofici vos Puga comentar, ajuden, dic, a
“viure´l” als que no l´heu conegut i als que sí a “reviure´l”. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
¿Com era , humanament, el Fuster?
: abans que res un home, un veí, un ciutadà, obssessionat per l´honestedat, per
l´anàlisi racional, per saber qui és ell i qui el “poble” que li ha tocat per
viure única manera de superar errors.
Perquè només quan sabem qui som i còm som podem
“reconstruir-nos”/”redreçar-nos”, estimar-nos fent que ens estimen i ens respecten.
Com apuntà en un dels seua forismes: <i>“un
és mestre, advocat, etc. el meu oficié s ser Joan Fuster” </i>(he citat de
memoria)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<o:p> </o:p><span style="text-indent: 35.4pt;">El </span><i style="text-indent: 35.4pt;">Fuster pròxim</i><span style="text-indent: 35.4pt;">, el del dia a dia, el nostre veí de carn i ossos, el
que vaig conéixer, havia nascut un 23 de Novembre de 1922 – per això celebrem
enguany el seu 90 aniversari – al nº 30 del carrer </span><st1:personname productid="La Punta" style="text-indent: 35.4pt;" w:st="on">La Punta</st1:personname><span style="text-indent: 35.4pt;">, per xamba la mateixa
casa on 16 anys desprès vindria al món Joseph Palàcios, home de lletres
polifacètic, extraordinari escriptor, poeta excepcional, editor, elegant
dissenyador de llibres i cartells, Si encara no n´heu sentit parlar d´ell, vos
assegure que no tardareu massa perquè l´obra que ha creat ben bé mereix eixir
dels límits de la minoria </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">“culta” en que
es troba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Nascut, com Palàcios desprès, al
carrer <st1:personname productid="La Punta" w:st="on">La Punta</st1:personname>,
Fuster passà promete a viure al nº 10 del carrer Sant Joseph, d´on ja no es
mouria. En acabar el estudis de batxiller es trasllada a València per estudir
Dret, adonant-se´n al poc de temps d´acabar la llicenciatura que la seua
vocació era altra que la d´advocat. Decideix ser escriptor. S´inicia primer com
a poeta però ben aviat ho deixa –<i>“tots
els poemas estan ja fets, parlem de poesia” – </i>i es dedica a l´assaig. I per
gunayar-se la “pataqueta” no li queda més més remei que “pencar” escrivint
articuls per als diaris. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
El <i>Fuster diari </i>, <i>el Fuster veí,
el Fuster actiu</i>, <i>el Fuster material, </i>viu
només en la memoria dels que el conegueren personalment. I cada vegada n´anem
quedant menys. I paga la pena que ens aprofitem dels records que d´ell tenim
els que encara estem per aquí. Jo en són un de tants. Però n´haurien d´escoltar
altres. La figura de Fuster és tan enorme que només juntant moltes “peces”, una
d´ací, altra d´allà, i altra de més enllà, podem obtenir un puzzle que ens done
una imatge aproximada al personatge perquè sencera i exacta resultarà del tot
impossible. </div>
<div class="MsoNormal">
El 1962,
ara fa 50 anys, dedicat des de feia temps a escriure llibres, assajos, articles
de premsa, correspondencia, etc. en publica dos de llibres que el consagraran
definitivament com l´intel.lectual de
major repercussió, i admiració, en els
àmbits cults i progressistes d´arreu dels Països Catalans. Però alhora els
mateixos llibres, <i>El País Valenciano </i>i
<i>Nosaltres els valencians</i> originaran
l´enveja i odi dels cercles feixistes contra l´home i la totalitat de l´obra de
Fuster, manipulant els textos, traient frases de context, per punxar la fibra
sentimental de gran part de la societat valenciana per rebel.larla contra
l´escriptor, perquè saben que tant els llibres com l´autor qüestionen el seu poder i van a contribuir, a
la curta o a la llarga, a desvetllar la consciència de la majoria dels
valencians dscobrirt-los que han estat estafats i alhora passaran a exigir-los
responsabilitats. </div>
<div class="MsoNormal">
A finals de
la dècada del 50 i principis del 60 en que vaig començár la llicenciatura de Medicina, s´hava
costituït a Sueca un moviment molt actiu, inquiet cultural i civicament,
heterogeni i bastant despistad politicament, però ja amb consciència, encara que inmadura, valencianista. Era el <i>Club d´Estudiants de Sueca</i>. Fuster n´era un referent. I vosaltres,
crec jo, en sou en bona part fruït d´aquelles arrels. Algun suecà hauria d´estudiar aquest interessant periode,
embrió del “catalanisme” a Sueca. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Encara que jo n´havia sentit
parlar del Fuster, ja he dit que per als membres del <i>Grup d´Estudiants </i>n´era un referent, no el vaig conéixer personalment
fins que comença la campanya antifeixista de desprestigi i manipulació arrel de
la publicació el 1962 dels dos llibres esmentats. Per cotrarestar-la el nostre
paisà anava d´ací cap enllà presentant i explicant el contingut i significat
dels llibres, sobretot <i>El País Valenciano</i>,
en teoria el més inofensiu, però en la pràctica, per tractar-se d´una “guia
turística” , del que més suc en podrien treure el feixistes de cara a tocar la
fibra sentimentaloide d´una societat valenciana en “somnolencia digestiva”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
El dia que li tocà presentar-lo a
l´Aula Magna de <st1:personname productid="la Facultad" w:st="on">la Facultad</st1:personname>
de Medicina, com que jo era de Sueca, vaig ser l´encarregat d´anar a esperar-lo
a l´Estació del Nord i acompanyar-lo allí on tenia que donar la conferència.
Des d´aleshores ja no deixariem d´estar en contacte execepte el periode en que vaig
tenir que absentar-me de Sueca per motius professionals: de <st1:metricconverter productid="1969 a" w:st="on">1969 a</st1:metricconverter> finals de 1971,
exercia de metge de poble, els primers mesos a Gavarda i desprès a Bugarra. De
nou en Sueca torní a freqüentar sa casa. Ara ja com amic i també com a metge de
capçalera , gran honor que em feu al preguntar-me si volia acceptar la seua
petició. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Des dels inicis del 72, doncs, la
meua relació amb el Fuster es feu asidua. El recorde com un mestre per a tots
els qui teniem el privilegi d´escoltar-lo en les tertúlies que espontàniament
s´organitzaven a sa casa. L´homenot – qualificat així per Josep Pla – era tot
un pou inesgotable de coneixements. Una enciclopèdia oral. Un “il.lustrat”, en
l´accepció “française” del terme, transplantat
i adequat al segle XX. Conversavem de tot el que pogau imaginar, però qualsevol
tema sabia treure-li el trellat, el suc, l´incitació a la reflexió personal de
cadascú dels assistents. Conversavem, beviem i fumavem (això si, sempre “de
gorra”). Sabia escoltar-nos el que ens “obligava” a meditar les nostres
reflexions abans d´amollar-les per la boca. Tenia un do per donar-nos la
impressió que ens tractava, no com a “criarures”, sinó com a adults. Tot li semblava interssant, i això ens donava
importancia, ens sentiem correspots. Quan ell parlava, tots, com si fossem
“babaus” – “ens queia la bava”, podriem dir – procuravem que no se´ns escapés
ni una paraula del que comentava. Sabia i li agradava dialogar. I preguntar :
única manera de conéixer, de “coneixer´ns”. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
La conversa es desenvolupava al
voltant d´un semicercle, del que ell era el centre, assegut al seu butacó, amb
pijama i per damunt el batí. L´espai , a la dreta segons entraves a la casa, estava
limitat per la paret interior de l´habitació amb finestra al carrer , i la
porta d´accès a la cuïna. Al fons d´aquest racó, d´espatlles al Fuster quan
girava cap a nosaltres, hi havia la ximeneia;
a la nostra dreta, pegada a la paret lateral, la de l´habitació, l´Olivetti, a l´esquerra – a la dreta de
Fuster -- unes cadires amb un montó de llibres, i enfront del Fuster, és a dir
a ls nostres espatlles, el que haviem deixat de passadís cap al corral i més
enderrere encara la paret , d´on penjaven pintures, dibuixos i fotografies. Damunt
d´una tableta, també plena de papers, el paquet de cigarrets rossos, americans
(Kohl al principi, Wiston després), i per terra, al seu costat, i a mà,
l´ampolla Black-White, i de Soberano (ens recordarà desprès que <i>El Nosaltres </i>li´l deu en bona part a
l´”estímul” de la casa Soberano i <st1:personname productid="La Tabacalera" w:st="on">La Tabacalera</st1:personname>).<span style="text-indent: 35.4pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
La tertúlia continuava fins les
dues o les tres de la matinada. De vegades encara més tard. De sobte ens
amollava: <i>Cristo, ja n´hi ha prou, a casa
que jo m´he de guanyar el pa. Au, criaturas, a dormir que ja és hora!!</i> I
ens “empentada” cap a l´eixida, perquè nosaltres no ens donavem per
assabentats. Finalment aconseguia que se n´anassem i eixiem amb silenci i
saborejant “la mel” d´espavilamenta amb la que, de franc, ens havia obsequiat.
Apreniem diàleg, tolerancia, espirit crític, humilitat, estimar la gent,
estimar la nostra terra, comprendre el valor de la llibertat, i la necessitat
de saber. El cap ens bollia de tantes coses com haviem après i tantes respostes
que teniem que cercar per nosaltres mateixos. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Eren anys de transició. <st1:personname productid="La Dictadura" w:st="on">La Dictadura</st1:personname> trontollava.
L´oposició feia els seus plans. Fuster era el referent democràtic que ens
marcava el camí de l´alliberament dels pobles i de rebuig al franquisme. En
il.lustrava com el franquismo representava un món tenebrós a tots els nivells:
Intel.lectual, cultural, social i polític. Era la política de l´<i>ordeno y mando </i>, que fotia a la presó a
qui no estava d´acord. Política de “mut i callosa”. Per sa casa passaven sovint,
més del que ell hagués desitjat, els futurs “mandamassos” a empapussar-se de
les seues opinions, ja que pel seu prestigi ben guanyat era com el “Patriarca”
del País. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Era excessivament, crec,
respetuós amb els discrepants. Rara vegada eixia de la seua boca alguna
“codolà” dialèctica dirigida a l´imbècil o estúpid, intransigent, quan el tenia
al davant de manera impertinent. Habitualment el que el caracteritzava era més
bé la discreció, un comportament
“socialment correcte” amb l´interlocutor per molt que li semblès que el que deia eren
banalitats. La raó, les raons, eren la seua arma contra l´adversari. Però
l´estupidesa el podia (<i>“quan un estúpid
parla l´aire queda contaminat”</i>).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-GB">Com a pacient era modèl.lic i molt considerat. </span>Sufrit.
Mai recorde que hagués pronunciat queixa al meu quefer per no haver-li encertat
la medicació per aliviar les molèsties. Em cridava només quan considerava que
no hi havia més remei, quan comprobava que auto-medicant-se no aconseguia
pegar-li en terreta al seu problema de salut. Jo li renyia, amablement, i li
demanava que la pròxima vegada m´avisara a l´inici dels simtomes. Però era
debades. Li molestva molt molestar. Li aconsellava mesures preventives per
mantenir una millor salud, i m´ho agraïa amb somriure displicent, però, se
n´oblidava, per raons de feïna, carácter i soledad, ben socint. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
El 79 fou un any de gran
satisfacció per al Fuster. <span lang="EN-GB">I
d´optimisme. </span>Estava content, com a suecà i amic, perquè en les primers Eleccions Municipals de <st1:personname productid="la Democr¢cia" w:st="on">la Democràcia</st1:personname>, desprès de
40 anys de Dictadura, el seu metge i amic, candidat pel PCPV , jo, havia estat
elegit Alcalde del seu poble. <i>(Vostè a
quivota? – li preguntaran – Tot Cristo ho sap: al meu metge).</i><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Vingué Moret a Sueca en el 80,
des de Cuba, per primera vegada des de que s´exilà al final de <st1:personname productid="la Guerra Civil" w:st="on"><st1:personname productid="la Guerra" w:st="on">la Guerra</st1:personname> Civil</st1:personname> en el 39. Tingué
que fugir d´Espanya, com tants d´altres lluitadors antifranquistes, per l´unic
“delicte” d´haver estat fidels a <st1:personname productid="la Repblica" w:st="on">la República</st1:personname>, i lluitar contra els rebels i traidors
feixistes. Es conegueren personalment. Dinarem a l´Estany de Cullera amb
Fuster, Moret i la seua muller Délia ( també hi eren Joseph Franco, Ricardo
Andreu, Pepe Forquet, Julian Parrell, Tere i jo). Moret ens acompanyà ( junt a
Ricardo Andre, Forquet, Enrique Ballester “el llavoriste”) a la última gran manifestació del 25 d´Abril,
celebrada aquell any a Alacant, compartint tribuna amb el Fuster a la plaça de
bous on acabava la manifestació. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Per aquells dies, Abril/Maig, del
80, l´Ajuntament entrà en una crisi política, tenint que abandonar <st1:personname productid="la Corporaci" w:st="on">la Corporació</st1:personname>, per
expulsió del PCE, sis dels set regidors que havia obtés el PCPV en les
eleccions municipals de l´any anterior ( Antonio Soler, Vicent Ferri, Ricardo
Andreu, Joseph Forquet, Teresa Bosch i jo mateix, Jaume Lloret). La crisi era
un preludi del que anava a passar al
País Valencià i al mateix Estat Espanyol. Fuster quedà una mica decencissat de
veure com durant la “transició” es produïen renúncies personals i claudicacions
polítiques que que mai no podia haver-se
imaginat. A mesura que passava el temps
i hom veia el camí polític que s´havia mamprès, amb pactes i renúncies per part
de les forces progressistes i d´esquerra,
l´esperança dipositada en elles s´anava debilitant perquè contribuien a
mantenir en el poder l´Aparell de l´Estat franquista en conte de continuar
lluitant per instaurar una democràcia avançada
on el poder passés a mans de les classes
populars i reconeguent l´Autonomia plena
a les distintes nacionalitats històriques d´Espanya, i la possible federació
lliure i voluntària entre algunes d´elles – per exemple: la dels <i>Països Catalans</i> </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Posteriorment, allà pel 86,
l´Universitat, desprès d´un temps d´insubstancial polèmica més bé pròpia d´un País analfabet i sectari
que demostrava com el poder mediàtic – al carrer i a les Institucions
polítiques – continuava en mans de la dreta,
l´anomenà Professor, encarregant-li la càtedra de Filologia Catalana. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Els feixistes el consideraven
tant “perillós” , com a persona i
pensador, que no dubtaren en intentar assassinar-lo a través de dos atemptats-bomba
que li colocaren a la porta de sa casa: el primer el 1978 i el segon, més greu,
el 1981. I una vegada mort, allà pel 96,
un onze de Setembre, encara no satisfets perquè sabien que continuava
guanyant-los la batalla, profanaren la
seua tomba. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
L´abril del 92, mesos abans del
seu traspàs, es commemorarà el 30 aniversari de la publicació de <i>Nosaltres. </i>Dinarem en Motilla, a vora
mar, a El Catapí. L´Enric fou convidat. Tenia 14 anys. <i>Papà – recorde que me va dir—trobe el Fuster molt desmillorat¿oi que no
es troba bé?</i>. No havien passat dos mesos, era migdia d´un 21 de juny, quan
l´Associació de Veíns – de la que era soci – es preparava per anar a celebrar,
dinant al Catapí , el fi d´exercici ,
Palàcios telefonà a casa des de ca Fuster: <i>Jaume,
vine ràpid, Fuster m´ha dit que t´avise, ha passat molt mala nit i no es troba
gens bé. </i>En arribar em saludà amb dues paraules, em semblà com si estigués
esperant-me. I de sobte, sense donar temps a més, ens deixà.<span style="text-indent: 35.4pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Havia faltat el pensador, l´ntel.lectual,
l´escriptor, l´assagista, el guia, el mestre, l´amic, més gran i més influent del
País Valencià i, sense por a exagerar massa , diria que també de l´Estat
Espanyol, al llarg del segle XX, que creà , des de Sueca, el seu pòble <i><span style="font-size: 10.0pt;">(“…entre
residir en Barcelona o en Sueca, prefiero Sueca…porque és mi pueblo”) </span></i><span style="font-size: 10.0pt;">,</span> una
obra extraordinaria i vital iniciant el camí perque els valencians anaren
despertant de la “ permanent somnolència digestiva” en que la mantenien des
dels seus origes una classe valenciana localment dominant però alhora
subalterna front el centralisme de Madrid. Per això, quan algú em pregunta <i>qué és ser fusterià</i> no dubte en
contestar-li <i>és la meua manera de ser
valencià. </i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Jaume Lloret</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-68337068263738116022013-02-08T10:08:00.000-08:002013-02-08T10:08:21.257-08:00Que cada palo aguante su vela<br />
<div class="userContentWrapper aboveUnitContent" style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
<div class="_wk mbm" style="font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 10px;">
<span class="userContent">Bona vesprada: Opinions<br /><br />Els comentaris dels grups municipals en el Ple d´ahir respecte als incidents em semblaren bastant lamentables : m´ho podia esperar del PP però mai no del PSOE ni del Bloc.<br />A propòsit dels incidents caldria rec<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">ordar què:<br />" Qui no vulga pols que no vaja a l´era"<br />" Hi ha qui acostuma a tirar la pedra i amaga el braç"<br />" Aquellos polvos trajeron estos lodos"<br />No va ser la filla de Fabra qui va dir allò de "que se jodan" ? Doncs això mateix: que s´apliquen la lliçó perquè per la boca mor el peix.<br />Amb tot el que la gent està soportant -- hui un altre suïcidi per culpa dels desnonaments --, retalls en salaris, ERO´s, copagament, privatització de la Sanitat, destroça de l´Ensenyament Públic, corrupció generalitzada, etc. etc.etc. tot i què -- aixó sí: TOTS -- hauriem de rebujar la violència, cal preguntar-se: ¿ és o no comprensible que passen aquestes coses ?. "Ells" -- utilitze l´"ells" fusterià - han creat el caldo de cultiu ¿què en poden esperar, doncs? I més incidents desagradables que vindran si no es canvia de política!! Ni es pot, ni és lícit, jugar a diari amb la paciència de la gent perquè tot té un límit. Recordem que "qui juga amb foc corre el perill de cremar-se" i que "tantes vegades va el cànter a la font que al final acaba per trencar-se"<br />Els partits institucionals municipals, que es diuen progressistes i/o<br />d´esquerra, deurien atinar millor la punteria -- única forma de no confondre la gimnasia amb la magnèsia--alhora d´assenyalar responsables dels incidents i no fer-ho de manera alegre i lleugera , perquè ens donen peu a pensar què, en qüestió de repartir responsabilitats, no hem canviat massa: "sempre a pagar-ho, poca ropa", segurament per allò de "a gos flac totes les puces van a ell".<br />Els representants progressistes municipals -- i també els del PP -- no deurien oblidar el que fa poc va dir la "clavariesa" popular: que cada palo aguante su vela. Doncs això: que "ells" aguanten la vela de quan en quan, que nosaltres ben bé que ens obliguen a aguantar-la tots els dies.</span></span></div>
</div>
<div class="shareUnit" style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;">
<a class="_1xw shareLink _1y0" href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/02/08/lanzan-huevos-sobres-vicepresidente-ciscar-sueca/972757.html" rel="nofollow" style="background-color: #f6f7f9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: 1px solid rgb(211, 218, 232); color: #3b5998; cursor: pointer; display: block; margin-bottom: 12px; text-decoration: initial;" target="_blank"><div class="_1xy _1xx" style="border-right-color: rgb(211, 218, 232); border-right-style: solid; border-right-width: 1px; float: left; height: 116px; line-height: 110px; margin-right: 11px; min-width: 72px; position: relative; text-align: center; vertical-align: top; zoom: 1;">
<img alt="" class="img" src="https://fbexternal-a.akamaihd.net/safe_image.php?d=AQDAGe3W5kzX_mN5&w=155&h=114&url=http%3A%2F%2Ffotos00.levante-emv.com%2F2013%2F02%2F08%2F646x260%2FVV008CV001.jpg.jpg" style="border: 0px; vertical-align: middle;" /></div>
<div class="_1xx _1xz" style="height: 98px; padding: 8px 11px; vertical-align: top; zoom: 1;">
<div class="_1x-" style="height: 98px; max-height: 98px; overflow: hidden;">
<div class="_1x_ fwb" dir="ltr" style="font-weight: bold;">
Lanzan huevos y sobres al vicepresidente Císcar en Sueca</div>
<div class="fsm fwn fcg" style="color: grey;">
www.levante-emv.com</div>
<div class="_1y1 fsm fwn fcg" dir="ltr" style="color: grey; margin-top: 14px;">
El vicepresidente, que acudió a un acto, fue recibido con lanzamiento de sobres e insultos y tuvo que salir escoltado - Decenas de personas le cortaron el</div>
</div>
</div>
</a></div>
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-52627714197138755572012-11-17T09:48:00.005-08:002012-11-17T09:49:21.397-08:00Per Fuster, una estona amb els nanos de cinquè de Primària de les Escoles Carasquer.<div class="aboveUnitContent">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk">
<span class="userContent"></span><br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_50a7c7d935f486d87030394">
<span class="userContent">
-- </span></div>
<span class="userContent">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_50a7c7d935f486d87030394">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_50a7c7d935f486d87030394">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_50a7c7d935f486d87030394">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_50a7c7d935f486d87030394">
Gràcies Eva i Xel.lo. Moltíssimes gràcies per haver-me convidat a
parlar als vostres alumnes de cinquè del Fuster que vaig conéixer. Gràcies.</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_50a7c7d935f486d87030394">
Hora i mitja, ahir , dia 16, des de les 15.30 fins a les 17 hores, que no oblidaré mai.<br />
<div class="text_exposed_show">
Admirable el comportament i l'interès dels nanos.
Em fregiren a preguntes. Per moments em vaig sentir acorralat : mèrit
enorme de l'auditori.</div>
<div class="text_exposed_show">
Fuster li semblava a sa mare? A quina edat començà a
escriure? Quin va ser el primer llibre que publicà? Quin caràcter tenia?
Era orgullós? amable? Li agradava fer vida social? Era un home elegant?
Estimava els animalets? De què estava malalt? Feia cas al que li
recomanaves ? Fumava molt? i per què ? Estava casat amb una dona ? Per
què li posaren bombes? De qué parlaveu? Fins a
quina hora de la nit vos quedaveu xerrant en sa casa? Per què és important el
llibre "Nosaltres els valencians"? etc.etc.<br />
No sé si hauré estat capaç que es feren idea de que era un veí més nostre, un home de carn i d'ossos, que també ell havia tingut una infancia, un xiquet com ells ho eren ara, que havia tingut una adolescència, la seua quadrilla d'amiguets i d'amics, s'havia fet home, que tenia
xicotets defectes i grans virtuts, que era honest i digne, que estimava tant Sueca que ací va viure i ací va morir, en resum que fou tot un CRACK (utlitzant la terminologia de futbol) d'escriptor que ens ha fet obrir
els ulls, ens ha tret de la foscor, ens ha ensenyat a ser tolerants, a
amar la llibertat, i a entendre la necessitat que tenim com a valencians
d' estimar el nostre poble, el nostre País i el deure de treballar per a que en un futur el nostre poble siga un poble madur, adult, responsable, un País dret i fet, com diguem habitualment: "un País com Déu mana".</div>
<div class="text_exposed_show">
Gràcies nanos. Enhorabona a vosaltres i a les vostres professores.
Vosaltres, no jo, foreu ahir, i espere que sempre, els protagonistes. Fuster m'haguera dit: "Cristo, tens poca barra xé,
pelma!! ¿ i no t'han pegat una patà al cul i tant tirat d'allí només vore't? No saps que els
xiquets, a eixa edat el que volen es divertir-se, jugar, parlar de les
seues coses, pegar-li puntellons a la pilota, etc. i no que vages allí a pegar-los un passó amb romanços i menys agafant-me a mi d'excusa"? I jo li
contestaria: Ho sent Joan, però ja no te remei: el que està fet ja està
fet.<br />
Un bes a tots. Gràcies, gràcies, moltes gràcies i enhorabona.
Vosaltres, nanos, i les vostres mestres si que sou un vertader CRACK.
"Chapeau" !!.</div>
</div>
</span> </div>
</div>
</div>
<div class="photoUnit clearfix">
<div class="_53s uiScaledThumb photo photoWidth1" data-cropped="1">
<a class="_6i9" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=554907981202188&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1" rel="theater"></a><br />
<div class="uiScaledImageContainer photoWrap" style="height: 297px;">
<a class="_6i9" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=554907981202188&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1" rel="theater"><img alt="Foto: Bona vesprada: amb els nanos per Fuster
-- Gràcies Eva i Xel.lo. Moltíssimes gràcies per haver-me convidat a parlar del Fuster que vaig conéixer als vostres alumnes de cinquè. Gràcies. Hora i mitja, ahir des de les 15.30 fins a les 17 hores, que no oblidaré mai. Admirable el comportament i l'interès dels nanos. Em fregiren a preguntes. Per moments em vaig sentir acorralat : mèrit enorme de l'auditori. Li semblava a sa mare? A quina edat començà a escriure? Quin va ser el primer llibre que publicà? Quin caràcter tenia? Era orgullós, amable? Li agradava fer vida social? Era un home elegant? Estimava els animalets? De què estava malalt? Feia cas al que li recomanaves ? Fumava molt i per què ? Estava casat amb una dona ? Per què li posaren bombes? De qué conversaveu quan anàveu a sa casa? Fins a quina hora de la nit vos quedaveu xerrant? Per què és importaant el llibre Nosaltres els valencians? etc.etc.
No sé si hauré aconseguit que es feren idea de que era un veí nostre, de carn i d'ossos, amb xicotets defectes i grans virtuts, honest. digne, i tot un CRACK ( utlitzant la terminologia de futbol) d'escriptor que ens ha fet obrir els ulls, ens ha tret de la foscor, ens ha ensenyat a ser tolerants, a amar la llibertat, i ens ha fet entendre la necessitat com a valencians d' estimar el nostre poble, el nostre País i que hem de treballar perque tinga un futur de poble madur, responsable, un País dret i fet.
Gràcies nanos. Enhorabona a vosaltres i a les vostres professores. Vosaltres, no jo, foreu els protagonistes. Fuster m'haguera dit: "Xé, pelma, cristo i no t'han tirat d'allí amb una patà al cul ? Els xiquets, a eixa edat el que volen es divertir-se, jugar, parlar de les seues coses, pegar-li puntellons a la pilota, etc. i no que vages allí i els pegues un passó i menys agafant-me a mi d'excusa". I jo li contestaria: Ho sent Joan, però ja no te remeii: el que està fet ja està fet.
Un bes a tots. Gràcies, gràcies, moltes gràcies i enhorabona. Vosaltres, nanos, i les vostres mestres si que sou un vertader CRACK. "Chapeau" !!." class="img" height="297" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/c48.0.403.403/p403x403/536832_554907981202188_998247045_n.jpg" width="403" /></a></div>
<a class="_6i9" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=554907981202188&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1" rel="theater">
</a></div>
</div>
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-3701808555365887822012-10-01T04:22:00.000-07:002012-10-01T04:22:23.680-07:00<br />
<div class="aboveUnitContent" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk" style="font-size: 13px; line-height: 18px;">
<span class="userContent"> Hi ha fem, i fem., com hi ha, per tant, fematers i fematers.<br /><br />-- Després de veure anit el programa "Salvados" he deprés que hi ha dos TIPUS DE FEM:<br />1) FEM CORPORAL, generat de manera inmisericorde i involuntariament, per la nostra pròpia biologia. Fem del que se n'encarreguen<div class="text_exposed_show" style="display: inline;">
de netejar unes dignes persones a qui els "ha tocat" la professió de "femater social".<br />2) FEM DE LA DEMOCRÀCIA: segons "ells", excrements "a posta" de gent malintencionada, d'individus desfeïnats i desficiosos, inconforistes, indignats sense cap raó, marginats pel sistema, bojos antisistema, obrers manipulats, intel.lectuals de pensament crític i reivindicatiu per envejosos, etc. Per a nosaltres, tanmateix: tots aquests són persones amb excrements ben dignes, ben necessaris, i higiènics, "excrements" obligatòriament protestaris, i per això se n'encarreguen d'arramassar -los us fematers "professionals" , amb un cervell "ben netejat", perillosament apassionats de la seua activitat, que exerceixen, com a robots, absolutament d'acord amb les ordres dels seus superiors , "tant a la perfecció" i amb tanta "destreça i eficàcia", que ben bé es mereixerien que se'ls atorgue l'honor de rebre "la medalla d'or de l'ordre del garrot i tente tieso".<br />Jo creuia, probre innocent de mi, què si quelcom de fem/basura generava aquesta democràcia eren els enormes cagallons de merda putrefacta que caguen els banquers, xoriços, especuladors, imputats, traficants d'influències, malversadors de fons públcs, politics hipòcrites i farsants, etc. Però ja sabem que per a alguns Poders hi ha gentola que "cagant merda els sembla<br />que caguen or", i a altra bona gent, qualsevol acció que faça reclamant els seus drets li diu que caga merda.<br />Per als primers "flors i violes" i per als segons, els pobres desgraciats, "palo amb ells" per a que se n'assabenten què "la letra con palo entra".</div>
</span></div>
</div>
</div>
<div class="photoUnit clearfix" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px; margin: 0px -15px; overflow: hidden; position: relative; zoom: 1;">
<div class="uiScaledThumb photo photoWidth1" data-cropped="1" style="float: left; overflow: hidden;">
<div class="aboveUnitContent" style="margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk" style="font-size: 13px; line-height: 18px;">
<span class="userContent">Aci en primer terme els fematers de la Democràcia, segons algún dels entrevistats en "Salvados" i a sota, per a nosaltres, els dignes fematers socials</span></div>
</div>
</div>
<div class="uiScaledImageContainer photoWrap" style="color: #3b5998; cursor: pointer; height: 403px; margin-left: 3px; overflow: hidden; position: relative; width: 403px;">
<div class="uiScaledImageContainer photoWrap" style="color: #3b5998; cursor: pointer; display: inline !important; height: 403px; margin-left: 3px; overflow: hidden; position: relative; width: 403px;">
<a ajaxify="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=531442083548778&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1&src=https%3A%2F%2Ffbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net%2Fhphotos-ak-ash4%2F198615_531442083548778_1950735052_n.jpg&size=600%2C454&theater" class="" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=531442083548778&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1" rel="theater" style="color: #3b5998; cursor: pointer;"><img alt="Foto: Els fematers de la Democràcia: Segons algún dels entrevistats en "Salvados"" class="scaledImageFitWidth img" height="403" src="https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/c64.0.403.403/p403x403/198615_531442083548778_1950735052_n.jpg" style="border: 0px; height: auto; min-height: 100%; position: relative; width: 403px;" width="403" /></a></div>
</div>
<div class="uiScaledImageContainer photoWrap" style="color: #3b5998; cursor: pointer; height: 403px; margin-left: 3px; overflow: hidden; position: relative; width: 403px;">
<a ajaxify="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=531441396882180&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1&src=https%3A%2F%2Ffbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net%2Fhphotos-ak-prn1%2F54956_531441396882180_1884614999_o.jpg&smallsrc=https%3A%2F%2Ffbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net%2Fhphotos-ak-ash3%2F545531_531441396882180_1884614999_n.jpg&size=2048%2C1358&theater" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=531441396882180&set=a.333970283295960.97234.100000489748991&type=1&relevant_count=1" rel="theater" style="color: #3b5998; cursor: pointer;"><img alt="Foto: Bona nit: fem, i fem.
-- Després de veure anit el programa "Salvados" he deprés que hi ha dos TIPUS DE FEM:
1) FEM CORPORAL, generat de manera inmisericorde i involuntariament, per la nostra pròpia biologia. Fem del que se n'encarreguen de netejar unes dignes persones a qui els "ha tocat" la professió de "femater social".
2) FEM DE LA DEMOCRÀCIA: segons "ells", excrements "a posta" de gent malintencionada, d'individus desfeïnats i desficiosos, inconforistes, indignats sense cap raó, marginats pel sistema, bojos antisistema, obrers manipulats, intel.lectuals de pensament crític i reivindicatiu per envejosos, etc. Per a nosaltres, tanmateix: tots aquests són persones amb excrements ben dignes, ben necessaris, i higiènics, "excrements" obligatòriament protestaris, i per això se n'encarreguen d'arramassar -los us fematers "professionals" , amb un cervell "ben netejat", perillosament apassionats de la seua activitat, que exerceixen, com a robots, absolutament d'acord amb les ordres dels seus superiors , "tant a la perfecció" i amb tanta "destreça i eficàcia", que ben bé es mereixerien que se'ls atorgue l'honor de rebre "la medalla d'or de l'ordre del garrot i tente tieso".
Jo creuia, probre innocent de mi, què si quelcom de fem/basura generava aquesta democràcia eren els enormes cagallons de merda putrefacta que caguen els banquers, xoriços, especuladors, imputats, traficants d'influències, malversadors de fons públcs, politics hipòcrites i farsants, etc. Però ja sabem que per a alguns Poders hi ha gentola que "cagant merda els sembla
que caguen or", i a altra bona gent, qualsevol acció que faça reclamant els seus drets li diu que caga merda.
Per als primers "flors i violes" i per als segons, els pobres desgraciats, "palo amb ells" per a que se n'assabenten què "la letra con palo entra"." class="scaledImageFitWidth img" height="403" src="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/c102.0.403.403/p403x403/545531_531441396882180_1884614999_n.jpg" style="border: 0px; height: auto; min-height: 100%; position: relative; width: 403px;" width="403" /></a></div>
</div>
</div>
<div class="fbTimelineUFI uiCommentContainer" style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px; margin-bottom: -12px; margin-left: -12px; margin-top: -12px; padding-top: 3px; position: relative; top: 12px; width: 403px;">
<form action="https://www.facebook.com/ajax/ufi/modify.php" class="live_531441396882180_316526391751760 commentable_item autoexpand_mode" data-live="{"seq":"531441396882180_1677759"}" id="uh205ib131" method="post" rel="async" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="fbTimelineFeedbackHeader">
<div class="fbTimelineFeedbackActions clearfix" style="background-color: #edeff4; padding: 5px 13px; zoom: 1;">
<span class="UIActionLinks UIActionLinks_bottom" data-ft="{"tn":"=","type":20}" style="color: #999999;"><a class="UFILikeLink" data-ft="{"tn":">"}" href="https://www.facebook.com/jaumemoc?fref=ts#" id=".reactRoot[53]" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" title="M'agrada"><span id=".reactRoot[53].">M'agrada</span></a> · <label class="uiLinkButton comment_link" style="color: #3b5998; cursor: pointer; vertical-align: baseline;" title="Deixa un comentari"><input data-ft="{"type":24,"tn":"S"}" style="background-image: none; border: none; color: #3b5998; cursor: pointer; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;" type="button" value="Comenta-ho" /></label> · <a class="share_action_link" data-ft="{"tn":"J","type":25}" href="https://www.facebook.com/ajax/sharer/?s=2&appid=2305272732&p%5B0%5D=100000489748991&p%5B1%5D=114591411" rel="dialog" role="button" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" title="Envia-ho a les teves amistats o publica-ho a la teva cronologia.">Comp</a></span></div>
<div class="fbTimelineFeedbackActions clearfix" style="background-color: #edeff4; padding: 5px 13px; zoom: 1;">
<img alt="Foto: Bona nit: fem, i fem.
-- Després de veure anit el programa "Salvados" he deprés que hi ha dos TIPUS DE FEM:
1) FEM CORPORAL, generat de manera inmisericorde i involuntariament, per la nostra pròpia biologia. Fem del que se n'encarreguen de netejar unes dignes persones a qui els "ha tocat" la professió de "femater social".
2) FEM DE LA DEMOCRÀCIA: segons "ells", excrements "a posta" de gent malintencionada, d'individus desfeïnats i desficiosos, inconforistes, indignats sense cap raó, marginats pel sistema, bojos antisistema, obrers manipulats, intel.lectuals de pensament crític i reivindicatiu per envejosos, etc. Per a nosaltres, tanmateix: tots aquests són persones amb excrements ben dignes, ben necessaris, i higiènics, "excrements" obligatòriament protestaris, i per això se n'encarreguen d'arramassar -los us fematers "professionals" , amb un cervell "ben netejat", perillosament apassionats de la seua activitat, que exerceixen, com a robots, absolutament d'acord amb les ordres dels seus superiors , "tant a la perfecció" i amb tanta "destreça i eficàcia", que ben bé es mereixerien que se'ls atorgue l'honor de rebre "la medalla d'or de l'ordre del garrot i tente tieso".
Jo creuia, probre innocent de mi, què si quelcom de fem/basura generava aquesta democràcia eren els enormes cagallons de merda putrefacta que caguen els banquers, xoriços, especuladors, imputats, traficants d'influències, malversadors de fons públcs, politics hipòcrites i farsants, etc. Però ja sabem que per a alguns Poders hi ha gentola que "cagant merda els sembla
que caguen or", i a altra bona gent, qualsevol acció que faça reclamant els seus drets li diu que caga merda.
Per als primers "flors i violes" i per als segons, els pobres desgraciats, "palo amb ells" per a que se n'assabenten què "la letra con palo entra"." src="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/c102.0.403.403/p403x403/545531_531441396882180_1884614999_n.jpg" /></div>
<div class="fbTimelineFeedbackActions clearfix" style="background-color: #edeff4; padding: 5px 13px; zoom: 1;">
<br /></div>
<div class="fbTimelineFeedbackActions clearfix" style="background-color: #edeff4; padding: 5px 13px; zoom: 1;">
<br /></div>
</div>
</form>
</div>
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-80171590483560338682012-09-18T12:10:00.003-07:002012-09-18T12:10:33.410-07:00<br />
<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
H6 { margin-bottom: 0.21cm }
H6.cjk { font-family: "WenQuanYi Micro Hei" }
H6.ctl { font-family: "Lohit Hindi" }
-->
</style>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Bona
vesprada: Camarada Santiago<br /> </span></div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> Ha mort Carrillo: Visca
Carrillo !!<br /><br /> Malgrat tots els "ets i els uts"
en la seua dilatada i immensa vida, no cap dubte que ha faltat el
referent polític de l'esquerra més lúcid, fins a l'últim alé,
més actiu, i més controvertit que ha donat la Història d'Espanya
del seglE XX. Però com diu la cançó ell "podia heber sido y
no fué". </span>
</div>
<h6 class="western" style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: medium;">Podia
haber estat l'artífex de la instauració (restauració) d'una
Democràcia Politico-Social hereva de la 2ª Repúlica Espanyola, on
les classes pupulars haguéssin dut l' hegemònia, consolidant
l'Aliança de les Forces del Treball i la Cultura, com s'especificava
al Programa del PCE, podia i devia no haver claudicat ni renunciat al
trencament en conte d'optar per una transició tova, descafeïnada, i
de pura mascarada queè, si no deixava les coses, econòmica i
políticament, igual que abans, almenys si quasi, quasi iguals, en
mans dels mateixos. La seua "claudicació" als interessos
generals de la classe obrera i de les classes populars venia a ser
resultat d'aquella "fantasmada" de l'eurocomunisme (¿qui
recorda el seu llibre "Eurocomunismo y Estado"?), on podiem
adivinar què més que un seguidor marxista (¿ha estat alguna vegada
marxista el camarada Carrillo?) el seu pensament seguia una línea
inequívocament "lampedusiana" i "oportunista",
en el sentit més pejoratiu del terme, (“fer que quelcom canvie per
a que tot continue igual”). Entre altres "uts", i no dels
més menuts, li cal bastant la responsabilitat en la desfeta d'aquell
projecte interessantíssim i popular que fou el PCPV.<br />
Descanse en pau el camarada Carrillo (i dic " camarada" amb
el major respecte i sentiment possible, per haver participat, com
militant de base, en els moments inicials del profecte que ell
proclamava i perquè no he renunciat al marxisme amb el que em senc
completament identificat i compromés ideològicament) .Llàstima
que, desprès de tant com s'esforçà, no haja vist acomplit el seu
desig (si és que el Fuster tenia raó) de "presidir, junt a
Felipe Gonzalez, la processó del Corpus".<br /> Així i tot,
em crec en el deure rde etre-li homenatge públicament, i tant com
se'l mereix !!, al lluïtador comunista en favor d'un món humanament
més just en defensa de les classes més desfavorides. Des d'ací
manifeste el meu més sincer condòl a tota la seua familia,
biològica i política, per tan irreparable pèrdua.</span></h6>
<div style="font-weight: normal;">
<br /><br />
</div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: medium;">J.Lloret S.</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: medium;">Ex-Alcalde
Comunista-Sueca 1979-1980</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /><br />
</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /><br />
</div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: medium;">Corbera, 18,
Setembre,2012</span></div>
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-40423168645418924422012-09-12T04:07:00.003-07:002012-09-12T04:07:36.481-07:00<span class="userContent"><span>Reflexió escrita i penjada al facebook abans de l'enorme èxit de la manifestació de la Diada, però que </span>manté, si cal amb més fermesa, la seua actualitat.</span><br />
<br />
<span class="userContent"> No deuriem dipositar excessiva
confiança en les "unitàries" manifestacions/reïvindicacions pel simple
fet de ser multitudinàries, perquè només una xamba pot fer
que, tú, jo, i aquell , coïncidim en el concepte, sentit i contingut, de
l' INDEPENDENCIA. ¿O cal oblidar-se de la lluïta de classes?.<br /> INDEPENDENCIA? : SI !! , però Nacional i de classe per als PPCC. </span><br />
<span class="userContent">INDEPENDENCIA? SI : d' Espanya i de l' Euro. </span><br />
<span class="userContent">INDEPENDENCIA ? SI: del Sistema Capitalista.</span>
<br />
Perquè, anem a veure, a aquesta Independència ¿qui i quants se
n'apunten? No més de quatre. Pocs per poder alçar un gat pel rabo.<br /> I dels altres "independentistes" ...?<br />
Així i tot, cal dir-ho, no hem de deixar de reconéixer que
"tota pedra fa paret". Tant de bò que la manifestació de la diada,
aquesta tarda, 11 de Setembre, siga tot un èxit.<br />
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-4085088172676152752012-09-11T15:34:00.000-07:002012-09-11T15:34:44.525-07:00<span class="userContent">Bona nit: Honorable President, Sr. Mas<br /> <br /> -- La diada ha superat totes les espectatives possibles:<br />
Honorable President, ja té vosté "la mà en el puesto" i ara què? -- la
mateixa pregunta què, segons conten, li llencà una xicota a un
espavilat, pocavergonya, i atrevit passatger del tranvia què,
dissimuladament , anava entusiasmant-se mentre a poc a poc li posava la
mà en la sina : l'aprofitós,<br /> al sen</span><br />
<div class="text_exposed_show">
tir-se
interpelat, retirà immediatament la mà del puesto, i la innocent noia
diuen que quedà "ben despagada" perquè ja se n'havia fet il.lusions. Ara
és vosté qui "té la mà en el puesto", en la "sina de Catalunya":
Demanarà la Independència ? Aturarà el desmantetllament de l´ Estat de
Benestar Social? Potenciarà la Sanitat pública i de qualitat? Treballarà
per una Escola Pública realment gratuïta, eficient i eficaç? Retirarà
els retalls que li s'estan aplicant a les classes populars? Li farà un
"escoltet al seu conseller de la "porra" ? Continuarà amb la seua
política neoliberal i submissa ? Escoltarà i intentarà fer-li cas als
economistes "inexperts" com el Prof. Vicenç Navarro i altres, ja que els
que es consideren i els consideren vostés "experts" són en gran part
responsables del caos en que ens trobem? Rebutjarà les polítiques de
dreta, neoliberals , antisocials, i antiobreres que està aplicant?
Actuarà perquè els responsables de la crisi siguen jutjats i
compleixquen la pena que els tribunals els imposen? Deixarà de menjar
"sopetes" amb els gups de pressió financers i especuladors ?
etc.etc.etc. O també permetrà vosté, com li passà a la noïa del tramvia,
que Catalunya, desprès de ben il.lusionada, sofreixca un gran desengany
? Espere que vosté, Honorable President, aquest acte de reïvindicació
no el converteixca en pura comèdia. Sàpia què de "trinxalaires",
"mentiders" i "estafadors" ja n'estem fins als mismíssims "pebrots".</div>
mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-3901999276900900752012-08-06T13:40:00.004-07:002012-08-06T13:40:46.848-07:00Quo vadis Sueca ?<div style="margin-bottom: 0cm;">
Quo vadis, Sueca ?</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><i>El 15 de Juny de l'any
passat escrivia al meu bloc l'article </i><span style="font-style: normal;"><b>Quo
vadis, Sueca ?</b></span><i> on analitzava el resultat de les
Eleccions Municipals i els pactes postelectorals a Sueca, i pel que
ha passat als dos últims plens d'enguany crec que l'article cobra
interès pel que he cregut oportú transcriure les conclusions a que
arribava aleshores:</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">...Si no recorde malamente, durant les tres
últimes Legislatures , el partit que més recolzament popular ha tingut no ha
presidit la Corporació per haver-se pactat entre altres candidaturas
de menor nombre de regidors equips de govern, deixant en l´oposició
a la minoria-majoritària . Els pactes postelectorals han
resultat de vegades difícils d´entendre perquè semblaven més
obeïr a la voluntat “d´impossiblitar l´accès al govern a
l´”altre/s” que a plantejaments d´eficàcia i afinitat
ideològica dels “pactistes”. Actituts , o acords, que “ací”
es consideraven correctes, més enllà de la “ratlla del terme”
no quallaven per considerar-los “contra-natura” política i
ideológicamente. Tot donava, i dona, peu a la interpretació que els
pactes es recolzen més en motivacions, criteris i interessos
personals, que en donar satisfacció a l'electorat i en la voluntad
de solucionar els problemes reals de la societat suecana. I s´entra
en una dinàmica que fa pensar en la “mercaderia” del vot.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
En l´actual
Corporació, s`ha constituït novament un
“tripartit” de Govern, però aquest té unes peculiaritats que no
han tingut els equips (“bi” o “tripartit”) que
ens han governat anteriorment des de l'inici de la Democràcia. I
ho subratllaré:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="es-ES">1.- Per primera vegada Presideix la
Corporació un Alcalde del tripartit , cap de llista de la
candidatura (GISPS) amb menor recolzament electoralque (
2 regidors de 21 : no arriba al 10% del nombre total de concejals que
hi ha a l´Ajuntament).</span></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="es-ES">2.- Fis ara, a l´oposició havien quedat almenys
tres grups, política i ideológicamente distanciats, que entre ells
tenien entre 8 i 10 concejals, i resultava poc probable unificar
criteris front a l´equip de govern, mentre que actualmente només hi
ha un únic partit a l´oposició, el PP, fregant la majoria absoluta
(10 concejals : la majoria està en 11), i que a més a més ha estat
el partit que major recolzament electoral li ha donat l´electorat
suecà, pel que cal la possiblitat d´exercir una oposició ferma i
eficaç i no es d'extranyar que tard o d'hora es produeixca una moció de
censura.</span></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="es-ES">3.- Cap dels grups polítics del “tripartit”
tenen poder al Parlament
Autonòmic, amb els problemas de gestió que això pot comportar,
agreujats si e PSOE es rellevat del Govern Centra una vegada realitzades les Eleccions Generals que al més
tardar es convocaran el proper mes de Març del 2012, i potser
s´avancen a la tardor d´enguany (2011)</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="es-ES">4.-
Des de l´òptica de l´esquerra, des d´on situe la meua anàlisi,
no hi hauria que oblidar d´on procedéix política i ideològicamente
l´actual Alcalde. Si no vaig errat fou membre d´AP, posteriorment
afiliat al PP. Encara que actualment estiga fora del
Partit cal recordar que en la seua candidatura hi figuraven
també ex-membres del PP, algún d´ells havia actuat com portantveu a la Corporació de Sueca. <i>Per aquesta procedència
politica i ideològica no seria res d'extrany que , tard o d´hora,
apraregueren contradiccions insalvables entre els grups i membres de
l´equip de govern i esclatara el pacte o s´entrebancara la gestió
municipal.</i></span></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
I una última reflexió: <span lang="es-ES"> </span></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<span lang="es-ES"> Ningú qüestiona la legitimitat del “tripartit” perquè la Llei
Electoral ho empara. És veritat. Però la mateixa LLei no impedeix
deixar que siga la candidatura o Partit amb més recolzament
electoral qui s´encarregue de formar i presidir el Govern
Municipal. Tan lícit és una opció com l´altra. Quan el
“tripartit” justifica la seua decissió afirmant que el que han
pactat representa la voluntat popular , hem de manifestar què
potser sí o potser no ting</span>uen raó.
Perquè ¿ de veritat creguem què cas d´haver tingut els electors
suecans l possibilitat d´elegir directament l´Alcalde s'hagués
triat la persona que ha triat el “tripartit”? ¿ De veritat
creguem que si haguessen pogut triar si volien
pactes o no, i si els volien, haguessin votat pel que tenim? Ens
atorguem la interpretació de quina és la seua voluntat però sense cap
prova objectiva de que hem respectat la
voluntat popular. L´únic cert i incontrovertible és el resultat
directe de les Eleccions . El que el Poble ha pogut triar, amb
l´actual LLei Electoral, són exclussivament candidatures, amb pèls
i senyals de persones i ideologies politiques , sabent
que només qui encapçala la llista és candidat a Alcalde i han
donat el suport que han donat a cadascuna de les llistes. Res més.
La resta és subjectivisme, per no dir “oportunisme”.
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="es-ES">El
ben cert és que l´esquerra , per açò o per allò, cada vegada és
més testimonial. Els pactes postelectorals i els equips de Govern que
han coformat, quelcom de responsabilitat hauran tingut en la pèrdua
progressiva de representativitat municipal per part de l'esquerra des
del 79 fins ara perquè "en cada bugada hm perdut un llençolet". </span>
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
No seria d'extranyar que novament estiguessem davant d'altra
legislatura perduda.</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
El temps dirà.
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
j.lloret s.</div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-70785890193353078752012-07-17T06:40:00.001-07:002012-07-17T06:40:37.194-07:00Sueca Ix al Carrer, Àgora indignada, Recital de Poesia poetes pel 15 M -- homenatge no institucional a Joan Fuster-- Saló d'Actes de la Casa de la Cultura (Sueca)<br />
12.7. 12<br />
<br />
Presentació.<br />
<br />
Deia Joan Fuster en uns dels seus aforismes: <i>"Pense que la poesia que pertoca fer al nostre temps hauria de ser una poesia informada per la ira o el sarcasme. O per la ira simplement, perquè, en últim terme, el sarcasme no és sinó una ira atenuada per la desidia".</i><br />
<br />
<i> </i>Bona vesprada:<br />
<br />
En nom del col.lectiu de <i>Sueca Ix al Carrer </i>voldria manifestar el nostre agraïment a Javier Gm, Eddie (j.Bermúdez), Pedro Verdejo, Jesús GE, i Vicent Camps, per la seua desinteressada participació des del punt de vista crematístic -- cosa insòlita per als temps d'absència de valors que patim -- però participació "interessada" de manera absoluta per fer-nos partícips del seu compromís amb l'exigència de llibertat per a l'home, a tots els nivells, lluitant, des de la paraula i el gest , contra els "dimonis", contra tots els dimonis, que l'oprimeixen, cultural i materialment, perquè entenen què l'única "salvació" possible es troba en la consciència solidària i el pensament crític sense manipulacions ni barrots que l'empresonen per part de qualsevol "academicisme", siga aquest de caire intel.lectual o material. I porten el seu combat sense oblidar què, com deia aquell a qui molts ja consideraven "demodée" o mort <i>"no és la consciència qui determina el ser social sinó aquest qui determina la consciència"</i>, i també què <i>"la ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant".</i><br />
<br />
<i> </i>Ens trobem davant<i> -- </i>per a escoltat i gaudir del gest i la paraula -- d'uns poetes compromesos, agraïts i fidels a unes editorials que arriscaren i arrisquen per la seua inovadora poesia. Poetes amb una llarga, uns, i no tant llarga altres, trajectòria damunt dels escenaris. Poetes que difonen i utilitzen la poesia amb un nou discurs gens habitual als apassionats de la poesia tradicional, clàssica, però sense rebutjar-la perquè són conscients què hom no pot, ni deu, renúnciar als propis origes, siguen de poesia o siguen de "classe".<br />
<br />
La poesia que anem a escoltar d'ací no res, ací a la Casa de la Culura de Sueca, néix i es desenvolupa des de la discòrdia, creant poesia sonora, fonètica i experimental, utlitzant el metalenguatge i la ruptura -- no hi trobareu "transició caludicant" -- de base. Però tota aquesta poesia està pensada per a ésser declamada de tal manera que "enganxe" al, i amb, el públic que escolta, des de distintes, i noves, vessants com ara la <i>ironia, el sarcasme, la crítica social, la denúncia, etc. </i>Però, el que preten, fonamentalment, és transmetre plaer als oïts mitjançant la paraula poètica experimental que sona amb veu distinta, no sols al recitar-la sinó amb la lectura íntima, personal, respecte a la poesia tradicional, però, com hem apuntat abans, sense oposar-se frontalment ni rebutjar els valors intrínsics de la clàssica perquè entenen que la poesia naix de les entranyes del poble i ha de tornar al poble però amb la paraula compromesa i justa, i per això aposten per dir i expressar les coses senzilles i humanes, les de cada dia, de manera senzilla i sense renunciar a la qualitat literària, com ens ensenyà l'enorme poeta "nacional" Vicent Andrés Estellés de qui anem a escoltar alguns poemes en la veu del poeta i declamador Vicent Camps que intervendrà tancant el recital<br />
Gràcies, doncs, de nou a tots els poetes que hi paricipen a l'acte i que ens deleitaràn, i gràcies --¿com no? -- a vosaltres, amics que assistiu al recital perquè -- n'estic segur -- passareu una estona inoblidable.<br />
<br />
Bona vesprada a tots, gràcies per haver-me escoltat.<br />
Tornant als aforismes de Fuster : <i>"Tots els versos estan ja fets, parlem de poesia</i>". Amb el vostre permís jo matisaria: <i>"Tots els versos estan ja fets, </i>escoltem <i>poesia".</i><br />
Comença l'acte.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<i> </i> <br />
<br />
<br />mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-8730223876756506342012-06-22T10:58:00.000-07:002012-06-22T10:58:44.564-07:00Homenatge a Joan Fuster. Discurs de Jaume Lloret en la presentació a Sueca de “Nosaltres els fusterians” . Sueca, 21 de Juny, 20 anys de la desaparició del Fuster, 60 de la publicació del “Nosaltres els valencians”<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Homenatge a Joan Fuster.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i>“El
nostre Manifest”</i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> </i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Amics fusterians, coneguts
ex-fusterians, – no seré jo qui desvetlle “quina </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
mosca els ha picat” per convertir-se en “ex”
– i públic curiós que encara no heu </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
perdut la virginitat
política, i pertant l'esperança, abans que res:
moltes gràcies</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
per haver vingut a escoltar i participar en aquest
acte, necessari i oportú, de </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
reivindicació
de la persona i l'obra de l'intel.lectual valencià dels Països</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Catalans més agut, lúcid, àcid,
antidogmàtic i honest que, per xamba genètica o </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
no, visquè
entre nosaltres – <i>apassionadament,
encara que ell, de manera irònica, </i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i>“aforismaria” que ho feu de
la mateixa manera que va morir: sense
ganes – </i><span style="font-style: normal;">des </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">del primer fins a
l'últim ter</span><i>ç </i><span style="font-style: normal;">del
segle XX.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I gràcies, especialment , als amics
que conformeu el col.lecitu “Nosaltres </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
els fusterians” per haver dipositat en mi la vostra
confiança atorgant-me l'honor </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de presentar , ací a Sueca, aquest acte d' homenatge a Joan Fuster i de </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
compromís amb els plantejaments “històrico-polítics” , que el nostre homenot </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ens “regalà” ,
relacionats amb el present i futur del País Valencià.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Cada dia que passa es fa més evident
què, com ell afirmava, el País </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Valencià “serà d'esquerres o no serà” i que els
Països Catalans es salvaran tots </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
plegats o tots plegats
s'enfonsaran – ens enfonsaran – , i no cal
que ens vinguen </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
amb “monsergues” de denominació perquè ningú, encara, ha estat capaç de </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
resoldre la “qüestió de noms” amb un altre més apropiat i
útil.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Permeteu-me, amics, citar i comentar
algunes reflexions fusterianes que</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
podeu trobar a la col.lecció d'assajos <i>“Punts de
meditació – dubtes sobre la </i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i>transició”--</i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A l'assaig <i>La dificultad de ser
polític</i> escrivia el Fuster:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> Jo no sóc un “politic” nat. Ja
m'ho deia el senyor Pla, de Palafrugell: “Vosté menja poc i és
antipàtic; no podrà ser un bon polític.”. Menge poc i sóc
antipàtic: d'acord. Però quan els “polítics” mengen molt i són
simpàtics, algú paga el comte. El “poble”</i>.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El “poble” en general, i el seu
“poble” en particular, és el que realment </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
preocupava el nostre païsà :</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i>“No tinc altra autoritat que
aquesta: la d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i
el destí del meu poble.” </i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ens dirà a la introducció del
“Nosaltres els valencians”, on unes línees abans </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
, feia el següent comentari:
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> “la veritat – els fets
constatables i explícits –, un cop delatada, esdevé consciència,
i una consciència desperta sempre revertirà en acció o, si més
no, en remordiment. Per dir-ho abusant de la terminologia d'un
il.lustre barbut: “explicar” serà una invitació a
“transformar”. Es “transformar” el que ens interessa. </i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Apareix, doncs, ja en la seua
introducció al “Nosaltres” la referència a </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“l'il.lustre
barbut”.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
No cal, crec, especificar, ara i ací,
a quin barbut es referia perquè no tinc </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
cap dubte que vosaltres que m'scolteu ben bé que ho
haureu endevinat. La seua </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
reflexió em motivà aquest comentari:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<i>Rellegint el "Nosaltres"
a l'ombra d'una olivera, aïllat de " la voz de su amo"--
premsa/ràdio/telenoticies/:espanyoles/catalanes-- em ratifique en la
meua opinió què Fuster no hagués pogut parir una obra tant
singular, encertada, impactant , i perdurable , sense haver ingerit i
digerit prèviament una bona dosi d'"El Manifest" i
haver-se apuntat al col.lectiu d'adictes al Materialisme Històric</i><span style="color: maroon;"><i>”</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Identifique
l'objectiu del “Nosaltres els valencians”, pel que fa referència </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
al conjunt del País Valencià, amb el
d' “EL Manifest” respecte a l'alliberament </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
dels “oprimits” ,
i per això m'he atrevit a
qualificar “El nosaltres” com <i>“El nostre</i></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<i> manifest”</i>. I
en donaré unes justificacions tretes de la
lectura d'alguns dels </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
assajos del llibre ja esmentat <i>“Punts de
Meditació”. </i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
A l'assaig <i>
Politica valenciana</i> el Fuster escriu:</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> “Perquè ¿ el PSOE és
“esquerra”? ¿Ho és el PC?...Jo em pense a mi mateix com un
“lliberal”, i me'ls trobe a la meua dreta. No vull entrar en la
qüestió teòrica. Un lliberal avui ha de ser marxista. I resulta
que el senyor González té por de Marx, i el senyor Carrillo té por
de Lenin. Son burros”</i></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> En un
altre , </span><i>Reflexions fora de temps, </i><span style="font-style: normal;">comenta:</span></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> “He tornat a llegir, una mica a
l'atzar, uns quants papers de Karl Marx i alguna cosa – ja més
triada – de l'escolàstica marxista. Ho he fet per motius que no és
del cas explicar, i, he de confessar-ho, amb una certa angúnia. La
circumspecció, o potser aprensió, amb què quasi tothom avui es
mira l'obra del fundador del “socialisme científic”, em fa
realment pena, i més encara quan l'observe en gent que, per
militància <span style="color: maroon;">politica</span> i social, hauria de
dedicar-li almenys la fidelitat que solen acordar a un “clàssic”....I
això que jo no sóc, ni ho he estat mai, <span style="color: maroon;">un
</span>marxista de comunió diària. Ni tan sols un marxià, si val
el matís...Els “dogmàtics” de fa uns quants anys se'ns han
convertit en...Bé: ni ells mateixos ho saben” .</i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> </i><span style="font-style: normal;">Arrel
d'aquest comentari fusterià jo m'atreviria a afegir: </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> Els dogmàtics fusterians de fa
uns quants anys se'ns han convertit en...Bé : però ells i nosaltres
sí que ho sabem en què !!”</i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> A les
pàgines d'</span><i>Ara m'agradaria escriure,</i><span style="font-style: normal;">
podem llegir: </span>
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> </span><i>“El
problema és ¿què és una nació?¿Només la “consciència de
nació”? Una “classe, ¿és només una “consciència de
classe”?. Jo no diré que sí ni que no. No sóc especialista en la
matèria. Si el proletariat dels EEUU, pose per cas, no té
“consciencia de classe” (i no en té) ¿per això deixa de ser
“proletariat”? Ës clar que jo sóc una mica tossut en les meues
lectures, i <span style="color: maroon;">pense</span> encara en el
“Manifest”. El “Manifest”és un paper gloriosament
perfecte...”</i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> </i><span style="font-style: normal;">Aquestes</span><i>
</i><span style="font-style: normal;"> reflexions del nostre
intel.lectual, i moltes més que en podriem</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> trobar i analitzar,</span> ens adverteixen
què la “renúncia” al marxisme, al Manifest </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
en concret, aboca
les “esquerres” a la desorientació, al
desgavell, i deixa </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
absoluta i definitivament en mans de la dreta
l'hegemonia<span style="font-style: normal;"> politico-econòmica. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">De la mateixa manera , el rebuig o renúncia al </span><i>“Nostre
manifest”</i><span style="font-style: normal;">, al</span></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
fusterianisme, als
arguments i propostes del “Nosaltres els valencians” ensorra </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
de
manera definitiva la
possiblitat de construcció del País Valencià i de retruc la </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
dels
Països Catalans, perquè deixa el nostre
futur com a poble també en mans</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
de la dreta.
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> Per
si ens queda algún dubte a </span><i>L'anècdota d'enguany”</i><span style="font-style: normal;">
escrivia:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: maroon;"><span style="text-decoration: none;">
</span><strike><span style="text-decoration: none;"> </span></strike></span><i>"Felipe González ha deixat
de ser marxista, i ja no entén res. <span style="color: maroon;">Quan</span>
el PSOE ha abandonat la noció i la praxi de la “lluita de
classes”¿quina diferència presenta enfront d'UCD? Són tots
iguals.</i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i> </i><span style="font-style: normal;">Aleshores
cal preguntar-nos : si s'abandona el </span><i>fusterianisme</i><span style="font-style: normal;">
¿què ens </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">queda sinó el</span> “regionalismo
bien entendido” ? Perquè , es vulga o no, per molt </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
que ho
disfressen els "ex" i els "anti" acabaran mostrant les vergonyes perquè </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
“la mona aunque se
vista de seda mona se queda”.</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Finalment, i en
açò acabe, en la nota inicial que apareix al Diari </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
fusterià ,
datat l'any 1957, Divendres, 22
Febrer, Sueca. Fuster ens recorda, en </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
francés, el que l'Ignazio
Silone li digué un bon dia al Palmiro
Togliatti:
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> Tradueixc:
</span><i>“La lluita final, li he dit al Togliatti, serà entre els
comunistes i els ex.comunistes”</i><span style="color: maroon;"><span style="font-style: normal;">
</span></span>
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Pel que respecta
al País Valencià, i més en concret als Països Catalans, </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
a la
marxa que anem, podriem acceptar, parodiant Silone, que la lluita final serà entre “fusterians” i
“ex-fusterians”.
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Quan tots els mals
d'aquest País li'ls estaven carregant al Fuster , al </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
que donaven definitivament per
equivocat i obsolet, mort, la crisi politco-</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
econòmica actual, junt
al desencís de la “Transició”
i el “chupa-chup” o “pirulí” </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
de democràcia (paraules del
Fuster) que ens han venut, ha fet
reviscolar els seus</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
arguments i la seua exemplar actitud
insubornable. Estem en condicions </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
d'assegurar què , avui, el pensament fusterià està ben vigent i té
més </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
força que mai<span style="color: #006b6b;"> <span style="color: black;">perque
de fet, al igual que , “ells”, s'havien afanyat a desterrar </span></span></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; margin-bottom: 0cm;">
definitivament el marxisme<span style="font-style: normal;"> mentre
es treien de la màniga allò de </span><i>la
fi de la </i></div>
<div style="color: black; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<i>història </i><span style="font-style: normal;">(i
ara el marxisme torna novament a</span> impregnar decissivament la </div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
societat), s'havia posat també punt i final
al pensament fusterià sense cap </div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
alternativa històricament raonable i raonada. Per tot això el seu
pensament, el </div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
fusterià, ha tornat progressivament amb força ja imparable perque cada dia </div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
que passa en som més qui estem convençuts que les seus tesis obrin l'únic camí </div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
possible perque pugam reeixir
com a poble construïnt un País Valencià lliure i </div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
socialista que per necessitat s'ha de realitzar
dintre del marc polític dels Països</div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Catalans.</div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Moltes
gràcies, i bona nit. Tenen la paraula...</div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
jaume lloret </div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-45429850283512110442012-04-10T10:04:00.000-07:002012-04-10T10:04:19.652-07:00Una altra lectura sobre les eleccions andaluses.<div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> És habitual que, després d'unes </span><span style="font-style: normal;">E</span><span style="font-style: normal;">leccions, ca</span><span style="font-style: normal;">p</span><span style="font-style: normal;"> candidatura es considere derrotada: qui ha pujat en nombre d'escons perquè ha pujat ,i qui n'ha perdut perquè pensava que anava a perdre'n més encara. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> D'entrada, doncs, els anàlisi polítics inmediat</span><span style="font-style: normal;">s</span><span style="font-style: normal;"> post-electorals </span><span style="font-style: normal;">solen donar </span><span style="font-style: normal;"> la impressió </span><span style="font-style: normal;">a l'electorat </span><span style="font-style: normal;">com si a tots “els hagués tocat la sort de loto”: tots </span><span style="font-style: normal;">estan </span><span style="font-style: normal;">la mar de contents i satisfets. </span><span style="font-style: normal;">La reïteració </span><span style="font-style: normal;">dels arguments</span><span style="font-style: normal;">, políticament interessada , </span><span style="font-style: normal;">publicada </span><span style="font-style: normal;">en els mitjans de comunicació </span><span style="font-style: normal;">preten impedir que l'electorat tinga criteri propi i accepte d'entrada la “</span><span style="font-style: normal;">trampa” analítica.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Però </span><span style="font-style: normal;">com que </span><span style="font-style: normal;">“la procesò sol anar per dins” , q</span><span style="font-style: normal;">üestió a banda </span><span style="font-style: normal;">són les conclusions a que arriben les executives, a porta tancada, després de la tensa discusió autocrítica </span><span style="font-style: normal;">sobre els </span><span style="font-style: normal;">resultats </span><span style="font-style: normal;"> i </span><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">de les </span><span style="font-style: normal;">que </span><span style="font-style: normal;">procuraran, </span><span style="font-style: normal;">zelosament, que no se n'assabente</span><span style="font-style: normal;">n els ciutadans</span><span style="font-style: normal;">. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">En el fons, </span><span style="font-style: normal;">públicament i per “oportuinitat política”, </span><span style="font-style: normal;"> el que </span><span style="font-style: normal;">inter</span><span style="font-style: normal;">essa els</span><span style="font-style: normal;"> Partits és convèncer el </span><span style="font-style: normal;">propi electorat que </span><span style="font-style: normal;">l'únic perdedor ha estat l'adversari.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Però, més enllà de l'opinió partidista i d'oportunitat política s'imposa </span><span style="font-style: normal;">l'anàlisi de</span><span style="font-style: normal;">: 1.- la fredor dels números; 2.- </span><span style="font-style: normal;">comparar </span><span style="font-style: normal;"> resultats de les Eleccions anterio</span><span style="font-style: normal;">rs</span><span style="font-style: normal;"> i l'actual; i 3.- circunstàncies específiques que envolten tota campanya electoral. </span> </div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> Respecte a les Eleccions andaluses del 25 de març cal dir:</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><i>1.- Sobre la fredor dels números: </i> </div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> El PP obté 50 escons.</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> El PSOE n'obté 47</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> IU n'aconsegueix 12</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Hem d'acceptar al PP com a guanyador d'aquestes eleccions, haja o no arribat a la majoria absoluta.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><i>2.- Comparar resultats entre les Eleccions del 2008 i les d'ara, 2012.</i></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> PSOE tenia 56 escons i ara n'obté 47: en perd 9</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> PP en tenia 47 i ara en </span><span style="font-style: normal;">té</span><span style="font-style: normal;"> 50: en guanya 3.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> IU de 6 passa a 12: </span><span style="font-style: normal;">ha doblat els resultats.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Hem d'acceptar doncs, i no calen matisos, que hi ha un únic perdedor: PSOE</span></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> I hem de reconéixer ademés que la summa d'escons obtesos entre PSOE i IU en el 2008 suposa ( 62 ) tres escons menys que en el 2012 ( 59 ). Se n'han perdut 3. Això son faves contades.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><i> 3.- Circumstàcies actuals:</i></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> No hem de perdre de vista què </span><span style="font-style: normal;">ja havien passat quatre mesos de </span><span style="font-style: normal;">les Eleccions Generals </span><span style="font-style: normal;">aconseguint el PP </span><span style="font-style: normal;">majoria absoluta, que Rajoy </span><span style="font-style: normal;">ja s'havia arrancat part de</span><span style="font-style: normal;"> la </span><span style="font-style: normal;">carasseta</span><span style="font-style: normal;"> i descobert les seues vertaderes intencions</span><span style="font-style: normal;"> inicia</span><span style="font-style: normal;">n</span><span style="font-style: normal;">t importants retalls socials i , damunt, </span><span style="font-style: normal;">la convocatòria d'</span><span style="font-style: normal;">una Vaga General per a quatre dies desprès de realitzades les Eleccions Andaluses. </span><span style="font-style: normal;">Malgrat això no sols l'electorat li dona la majoria al PP sinó que l'amplia; i per eixes mateixes circumstàncies, a les que cal afegir el descrèdit del govern andalús del PSOE, </span><span style="font-style: normal;"> amplia significativament el recolzament a IU – però del tot insuficient –, i tot a costa de la davallada del </span><span style="font-style: normal;">partit fins aleshores governant Andalusia.</span></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> </div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> És cert que el PP s'ha quedat a 5 escons de la majoria absoluta: això no ho negarà ningú.</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> Però també és cert què n'ha guanyat i és qui més n'ha obtés.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Si desprès de 4 mesos d'un Govern nacional de dreta-dreta, d'haver acordat i aplicat retalls socials i laborals </span><span style="font-style: normal;">bèsties </span><span style="font-style: normal;"> fins a l'extrem </span><span style="font-style: normal;">d'obligar els S</span><span style="font-style: normal;">indicats a convocar , ja en campanya electoral, una Vaga General per al “dia de desprès”, encara considerem “perdedor” al PP andalús per no haver-hi arribat a la majoria absoluta és que ací, “</span><span style="font-style: normal;">els nostres”, políticament, </span><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">“no ve</span><span style="font-style: normal;">uen</span><span style="font-style: normal;"> tres dalt d'un burro”·</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> Des del meu punt de vista, resultats en mà i donades les circumstàncies, ha estat un triomf del PP que, evidentment, </span><span style="font-style: normal;">tenim que </span><span style="font-style: normal;">lamentar però </span><span style="font-style: normal;">que cal </span><span style="font-style: normal;"> reconéixer si volem avançar. El desgast del PP en quatre mesos, els que van d'unes Eleccions (generals) a altres (andaluses) ha estat insignificant. La “recuperació” del PSOE pura fantasia i el recolzament a IU – el més significatiu de tots – totalment insuficient per poder aplicar polítiques realment d'esquerra. I més encara: ha posat a IU entre l'espasa i la paret, com vulgarment es diu, </span><span style="font-style: normal;">perquè </span><span style="font-style: normal;"> s'ha eixit políticament de “guatemala” per a caure en “guatapeor” i ara li demanaran, uns i altres, que siga aquesta força política qui “traga les castanyes del foc”. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> Els resultats de les andaluses venen a confirmar el que fa temps venim proposant: és necessari, possible i urgent, la creació d'un</span><i> Front social i politic d'esquerres</i><span style="font-style: normal;"> que plante cara a les politiques de dreta si de veritat volem </span><span style="font-style: normal;">aconseguir </span><span style="font-style: normal;">un canvi real de rumb econòmic, polític i democràtic. </span> </div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> </div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Jaume Lloret i Solves</span></div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"> A Corbera, Pasqua de Resurrecció,de l'any 20 de la mort de Fuster i 50 de la publicació del <i>Nosaltres els Valencians.</i></div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-48192662529940404682012-03-31T12:35:00.000-07:002012-03-31T12:35:35.089-07:00Dignes i ben justificades excepcions apart: ni tocant-los la butxaca !!<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
H6 { margin-bottom: 0.21cm }
H6.ctl { font-family: "Lohit Hindi" }
A:link { so-language: zxx }
-->
</style> <br />
<h6 class="western"> <span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Desprès de conéixer els index de participació , </span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">en la vaga del dia 29 , </span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">d'alguns dels estaments </span></span><span style="font-size: x-small;"><b>“qualificats”, </b></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"> segons la nomenclatura utilitzada per l'amic Josep Franco al seu article </span></span><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">“Moviments” </span></i></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">publicat el 2.3.12 a</span></span></span><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;"> </span></i></span><a href="http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/moviments"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/moviments</span></i></span></a><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;"> ,</span></i></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> </span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">em ve a la memòria el </span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><b>comentari</b></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> que aleshores li vaig escriure i al que, ara, no dub</span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ta</span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ria en afegir-hi: </span></span></span><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">“ni tocant-los la butxaca”.</span></i></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br />
</span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br />
</span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Transcric el comentari:</span></span></span></h6><h6 class="western"> <span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Doncs jo no ho tinc tant clar i tanmateix t'he continuat llegint. La majoria d'eixos </span></i><i><b>"proletaris</b></i><i><span style="font-weight: normal;"> </span></i><i><b>quailificats" </b></i><i><span style="font-weight: normal;">d'Europa , almenys els de la "nostra cantornada" -- Espanyola o Valenciana -- , només han començat a moure's quan els han "tocat la butxaca". Si en trobes</span></i><i><span style="font-weight: normal;">sis</span></i><i><span style="font-weight: normal;"> més de "quatre gats" d'eixos que anomenes "proletaris qualificats" -- supose </span></i><i><span style="font-weight: normal;">t'estàs referint </span></i><i><span style="font-weight: normal;"> a mestres, capellans, metges, advocats, enginyers, h</span></i><i><span style="font-weight: normal;">is</span></i><i><span style="font-weight: normal;">toriadors, escriptors, etc. és a dir gent "d'estudis? -- que combreguen amb el materialisme històric, que tinguen orige i consciència de classe, que reconeguen l'existència de la lluita de classes com motor de canvi de </span></i><i><span style="font-weight: normal;">l</span></i><i><span style="font-weight: normal;">a Història i d'alliberament progressiu de l'esclavitud dels treballadors, que's moguen per tenir consciència ideològica marxista de classe, que's caracteritzen per un comportament, i moviment, de solidaritat amb els "proletaris no qualificats" , que rebutgen el sistema capitalist</span></i><i><span style="font-weight: normal;">e</span></i><i><span style="font-weight: normal;"> , i que treballen per fer</span></i><i><span style="font-weight: normal;">-ne </span></i><i><span style="font-weight: normal;">possible </span></i><i><span style="font-weight: normal;">un </span></i><i><span style="font-weight: normal;">altre distint que no permetesca l'explotació de l'home per l'home i siga respe</span></i><i><span style="font-weight: normal;">c</span></i><i><span style="font-weight: normal;">tuós amb la naturalesa, t'agraïria m'informares. El mal és qu</span></i><i><span style="font-weight: normal;">è, </span></i><i><span style="font-weight: normal;"> els "proletaris qualificats" amb consciència de classe i solidaritat amb les "classes subalternes", en són tan pocs que no "alcen un gat pel rabo". I així ens llueix el pèl. No sempre, diria que quasi mai, sol coincidir el desig amb la realitat.</span></i></span></h6><div style="font-weight: normal;"><br />
<br />
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Jaume Lloret i Solves</span></span><br />
<div style="font-weight: normal;"><br />
<br />
</div><div style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">Corbera 30.3.12</span></div><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-38746345252459922952012-03-24T03:05:00.000-07:002012-03-24T03:05:43.279-07:00Jo també hi aniré.<span style="font-size: x-small;"><br />
</span><i><span style="font-size: x-small;">¡A la huelga compañero! no vayas a trabajar.<br />
Deja quieta la herramienta es la hora de luchar: <br />
A la huelga diez,<br />
a la huelga cien,<br />
a la huelga,madre<br />
yo voy también. </span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;"> </span> </i> <br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"> Jo també hi aniré. Hi aniré, no sols per considerar-me afectat pels retalls que contempla aquesta "reforma contra-laboral" bèstia aprovada pel Govern del PP, -- <i>sense oblidar la part de responsabilitat de l'anterior Govern del PSOE, perquè fou el mateix Zapatero qui exercí de "pirotècnic" i començà a botar-li foc a la metxa de la mascletà antisocial i antiobrera,</i>-- sinó, com clamava la cançó, per solidaritat -- <i>Lenny Escudero la cantava esplèndidament amb una fonètica castellana "libertàriament" afrancessada, que't posava la carn de gallina, però ara ¿qui se'n recorda? </i>-- i perque la vaga és l'arma pacífica més eficaç de que disposen els oprimits per anar alliberant-se, progressivament,<i> "de les cadenes"</i> -- paraula, malhauradament, "demodée "--, a que'ls tenen enmanillats la classe dominant i opressora des que començà la Història.Des de l'Antiguitat, caracteritzada pel sistema econòmic basat en l'explotació de l'esclau, fins a l'actual sistema capitalista, la Història de la Humanitat --<i> i qui ho dubte, o se n'haja oblidat, només té que fullejar, o rellegir, <b>"el Manifest"</b></i><b> </b>-- és la història de la lluita de classes. <br />
Hi aniré a la vaga, colze amb colze amb els "maltractats", per defensar el que ens volen furtar: drets i llibertad, perque els retalls econòmics i socials són, no ho oblidem, per a les classes populars,"retalls" de llibertat. En un sistema on Déu és el "mercat" no cal tenir massa cervell per reconéixer que <i> "la llibertad és directament proporcional a la renda per càpita". </i><br />
Hi aniré a la vaga, doncs, a lluitar per la defensa de la llibertad, a impedir que ens furten els pocs drets que les classes populars hem adqurit fins ara, perquè han estat el fruït de deixar-se molts dels nostres la pell pel camí.<br />
Hi aniré a la vaga també a contraatacar. Per la defensa i el contraatac perque no volem perdre la batalla. Defensa i contraatac contra la injusticia dels poderosos, i aniré a lluitar sota la bandera de la solidaritat dels social i econòmicament dèbils, perquè és d'on brolla la força necessària per vèncer.<br />
Hi aniré a la vaga a impedir que ens "despullen", a combatre la insaciable fera capitalista, que ni té pietat ni la coneeix. Els diners són l'únic Déu que veneren <i>(" Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar predicadors: beati quorum...Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle.". De l'Elogi dels diners, d'<b>Anselm</b> <b>Turmeda</b>).</i><br />
Hi aniré a lluitar contra el domini que tenen sobre els mitjans d'informació que ens manipulen: perque ens voldrien dòcils i correligionaris. <br />
Hi aniré a la vaga perquè és necessària i rendible social i econòmicament, perquè és justa i perquè és honesta. I, sobretot,<b> per dignitat.</b><br />
Hi aniré a la vaga perque, si a "ells", no els agrada, els fa nosa, els fa por, per a mi és un dret irrenunciable i un honor. Que no els agrada ho constata l'oposició feroç i la manipulació desvergonyida amb que el poder econòmic i polític intenta, subrepticiament, desacreditar-la o demonitzar-la. Saben que la paralització de l'activitat econòmica que comporta l'èxit de la vaga contribueix a crear consciència social, i solidaritat de classe. L'experiència històrica ens demostra que mai una vaga no ha estat "in-útil", "in-eficaç",i "in-necessària. És per això que'l poder, la classe econòmico-politica hegemònica, no s'atura en utilitzar tots els mitjans al seu abast per crear confusió, desmoralització i calúmnies, per tal d'aconseguir revocar-la o fer-la fracassar. <br />
Hi aniré a la vaga perquè de nosaltres, exclussivament de nosaltres, depén que tinga o no èxit. De l'èxit o del fracàs , dependrà que el Govern del PP retire o no la infame "Reforma contra-laboral" que ens vol aplicar per tenir-nos esclavitzats permanentment als "mercats". <br />
Hi, finalment, hi aniré a la vaga perquè <i>"poc de bò podem obtenir si deixem en mans d'altres el treure-nos les castanyes del foc"</i>. Parodiant els nostres clàssics : <i>"L'alliberament de l'"oprimit" ha d'ésser obra d'ell mateix"</i><br />
I desconfieu dels que passen el temps "cercant-li tres peus al gat". Volen "esmunyir-se" i no saben com tranquilitzar la seua mala consciència.<br />
<br />
J.Lloret S.<br />
<br />
A Corbera, 23 de Març, 2012. </span>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-61871716517867980272012-03-10T03:29:00.000-08:002012-03-10T03:29:34.411-08:00Canvi "necessari i possible" per al 2015 ? Fa ben poc el col.lectiu o plataforma <i>"Valencians pel canvi" </i>feren públic el Manifest <b>" canvi necessari i possible per al 2015" </b>on ens demanen que, fins que arribe eixa data, anem obrint pas a la constitució d'un front de forces polítiques i moviments socials progressistes capaç de guanyar les properes eleccions i treure-nos de damunt la llossa del PP.<br />
La corrupció polítca, el desmantetllament dels serveis públics (Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials, etc) , el retall en drets laborals, el estar carregant el pes de la crisi econòmica sobre les espatlles dels treballadors, la contracció progressiva de les llibertats i la democràcia cada vegada menys representativa, etc. són, com expliquen, motius més que suficients per a comprometre's a treballar si es vol que qualle la proposta. Ara bé, tot i estar d'acord , en sóc una mica escèptic sobre l'estratègia i també sobre els resultats cas d'aconseguir els objectius.<br />
<b> M'explicaré</b>: Ës una obvietat que el canvi és necessari. I també crec que és possible . No cal dir que jo m'hi apunte, com pense que ho farà qualsevol veí amb inquietud social i política que tinga dos dits de cervell. Però, el meu recel es fonamenta en que no és la primera vegada que, politics i partits teòricament ben distints, ens han convocat a les urnes en nom del "canvi". I tant d'uns com d´ altres,una vegada s'han fet amb el Govern, els resultats no han pogut ser més decebedors.Per això impressiona descobrir, encara, tants <b>"predicadors" del canvi</b> <b>de Govern i tant pocs del canvi de Sistema</b>.<br />
Permeteu-me, doncs, amics que convoqueu al "canvi necessari i possible", una certa dosi d'esceptcisme.<br />
Sí, sí, ja ho sé, per a que el canvi siga possible, direu, cal que "sigam molts" els qui s'hi apuntem, cal fer pinya i aglutinar tots els progressistes (gent d'esquerra i gent que no: així interprete jo la "colla" progressita, ¿o no ? ). Perquè quan s'empra el terme progressiste i no el d'esquerra és perquè , conscientment o no, en l'agrupament, coalició, front, o com vulgam dir-li, qui ho promou no descarta la participació d'opcions de dreta, o almenys de centre , perquè ¿què i a quí representa el concepte "progressiste"? Tots hem sentit parlar de "dreta progresssita", "centre-dreta", "centre", "centre-esquerra", "esquerra", etc. És progressiste el centre? Ho és el centre-dreta? Segurament, sí el centre-esquerra. El que no hi ha dubte és que el "progressime" és inherent a l'esquerra. A qualsevol esquerra. ¿Com podriem acceptar com a esquerra un moviment social o polític si no té un tarannà progressiste? Però, tot moviment social o polític pel fet de ser progressiste, ¿entra en la categoria d'esquerres? En una plataforma, coalició o front electoral progressiste hi ha gent d'esquerra i "altres" que no ho són. Un "pacte" sempre serà possible si l'esquerra accepta un retall en els seus objectius polítics i de classe. Això vol dir renunciar a l'hegemonia del procès polític. Caldrà,per arribar a l'acord pluripartidiste de tendència progressista, que l'esquerra renuncie a polítiques realment transformadores. Aleshores, quina esperança tindrem de que es produeixca un canvi sustancial,és a dir, un canvi del Sistema ? Perquè, amics de "Valencians pel canvi", sense qüestionar el Sistema, el més probable és què els resultats del canvi que ens oferiu, ja copat el Govern, , a la curta o a la llarga, siguen tant decebedors com els que ens han aportat els Partits i pactes "progressistes" quan han estat en el Govern (siga a nivell de l'Estat, del País o del Municipi).<b> ¿Per què no un Front dels moviments civics-socials i polítics d'esquerra?</b>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-52605981178323645982012-02-26T22:54:00.000-08:002012-02-26T22:54:12.516-08:00Què volen aquesta gent ?<div style="background: #f2f2f2; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;">Fa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>temps que tenia dubtes sobre el resultat de l'"embaraç" de l'anomenada transició. Dubtes sobre si el part havia arribat a terme i sense malformacions fetals. Ho dubtava perquè, la pluralitat material i ideològica dels "espermatozoïds" fecundants, i el dessig urgent i "necessari" que mostraven els actors per engendrar la criatura, només podia donar a llum un producte normalet, físicament i mental, cas que els hi ajudara a fer el motle, interessadament o no, l'"Espirit Sant".</span></span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"> El conte de fades que s'inventaren sobre l'acabat de néixer --al que dotaven de saviesa, solidaritat, justicia, i llibertat --, era batejat pels "reis mags" que, renunciant a la politica rupturista, s'afegien al còr de la proposta reformista. La seua benedicció explica la confiança inicial de les classes populars en la bonanova de la transició. Però quan la criatura ha arribat a l'edat de l'adolescència hem pogut comprovar que la transició que ens deien modèl.lica, perfecta, saludable, amable, justa, lliure i solidària, era una pura farsa. Ara se n´hem adonat que havien <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>parit un "individu" carregat d'anomalies genètiques.Que els pares de la criatura la publicitaren i defensaren com modèl.lica només ho podem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entendre, ara, des del seu posicionament polític absolutament cínic, hipòcrita i fariseu., perquè el producte de la transició, en conte de modèl.lic<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>irradia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>corrupció, indecència, injusticia, insolidaritat, escassa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibertat, amemòria, precarietat per a les classes populars, etc</span></span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"> Sembla haver-se aturat el temps des que <personname productid="la Maria" w:st="on">la <strong><span style="font-family: Arial;">Maria</span></strong></personname><strong><span style="font-family: Arial;"> del Mar Bonet </span></strong>es feia la pregunta-- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><em style="mso-bidi-font-style: normal;">Què volen aquesta gent ?--</em>al veure que, "ells", "trucaven de matinada". Ara, els mateixos, si bé "no truquen de matinada" , continuen executant les ordres -- dels mateixos -- contra gent no violenta, estudiants i obrers, que, al igual que aleshores, l'únic "pecat" del que són responsables és haver fet ús del dret democràtic a manifestar-se en contra dels retalls socials que els imposen. Si bé ara "l'estudiant no és mort", continua éssent maltractat, apallissat i empresonat, per concentrar-se en places i carrers amb la finalitat de fer públic el seu rebuig a la antisocial política neoliberal responsable de l'atur injust i insuportable, encaminada a buidar de contingut l'Estat de Benestar Social, desmantetllant tots els serveis públics (Ensenyament, Sanitat, Transport, Cobertura d'atur, Pensions, etc) , afavorint els designis dels mercats, dels especuladors, dels inversors financers,dels banquers i de tota la fauna d'"aus" rapinyaires econòmiques amagades sota la nomenclatura de "troika" : Unió Euopea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional.</span></span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"> Ja se´n parla d'una, o dues a la marxa que anem, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>generació perduda. Els estudiants, amb la perspectiva d'un treball -- si arriben a tindre'n-- precaritzat i d'emigració, no estan disposats a permetre-ho i per això ocupen carrrers i places al crit de <strong><span style="font-family: Arial;">Lluitem per fer possible un món digne, </span></strong>on siga una realitat per a tots els ciutatans el dret al treball, a l'ensenyament, a la salut, a la jubilació, a l'atenció als discapacitats, a la protecció als aturats, a una politica fiscal justa que pague més qui més tinga, a la llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació, a una democràcia econòmic-social i política realment representativa que permeta anar tancant el ventall que separa els pobres dels rics,etc.</span></span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"> Hem comprovat, encara que un pel massa tard, què allò que parí la "gloriosa i beneïda" transició fou "més del mateix", no un post-franquisme, sinó un nou-franquisme, un franquisme "renovat", però franquisme al cap i a la fí. Ens ho recordava el <strong><span style="font-family: Arial;">Guepard de Lampedusa:</span></strong> "cal que quelcom canvie -- es reforme: l'afegit és meu -- per a que tot quede igual". Si més no, "re-formar" equival a "tornar a formar". Eixe era l'objectiu de <personname productid="la Reforma" w:st="on">la Reforma</personname> política de la transició. Es sacrificaren " les forces del treball i de la cultura" -- qui se'n recorda, a hores d'ara, de l'aliança i del Partit que duia la bandera ? --per un pacte de molt dubtós contingut politic i estructural mínimament progressiste , perquè deixava pràcticament intacte, i en les mateixes mans, l'aparell franquiste de poder. Davant del que considerava claudicació de l'esquerra, <strong><span style="font-family: Arial;">Fuster</span></strong> ironitzà: "En el fons, el que pretenen <strong><span style="font-family: Arial;">Carrillo</span></strong> i <strong><span style="font-family: Arial;">Gonzàlez,</span></strong> és presidir la processó del Corpus".</span></span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"> Patim el neofranquisme i amb ell, la política neoliberal que ens ha dut la crisi i els retalls anticrisi que "uns" i "altres" apliquen i han aplicat. Ho corrobora la política de "pactisme social" -- què lluny queda la lluita de classes !! -- propugnada i defensada per l'"aristocràcia" dels Sindicats majoritaris (CCOO i UGT) que ens fan recordar, de vegades, la vergonyosa submissió ,al poder polític i empresarial, del Sindicalisme Vertical.Convivim amb el neofranquisme , i amb una democràcia poc representativa i escassament social , i el patim, com ens ho recorden els moviments socials com el <metricconverter productid="15 M" w:st="on">15 M</metricconverter>. La càrrega policial a València contra el moviment estudiantil encapçalat pels alumnes de l'Institut LLuis Vives (com antic alumne -- allí vaig cursar el Preu: 1961-1962 -- tenen la meua incondicional adhesió i em considere agredit), confirma la nostra impressió sobre qui són els qui tenen el poder real a l'Estat Espanyol.</span></span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"> Resulta, per desgràcia, encara d'actualitat el que es preguntava cantant <personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</personname> del Mar Bonet a l'època del més pur franquisme: Què volen aquesta gent que truquen de matinada? Com aleshores, sinó morts, sí que continuen els estudiants<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>éssent apallissats amb odi i ràbia desmesurada per <personname productid="la P.N." w:st="on">la P.N.</personname> per manifestar-se contra els retalls econòmics que atempten contra el dret a un ensenyament públic de qualitat, per alçar la veu exigint el dret a un futur digne, just i solidari,i el dret al treball. Com en el franquisme, per escapar a les garrotades de la policia, els estudiants cerquen refugi en el dret a l'asil </span></span><a href="http://riberabaixa.info/images/stories/concentracio-21feb2012.jpg" target="_blank" title="Concentració de protesta d'aquesta vesprada a Sueca. ©Foto: RIBERABAIXA.INFO"></a><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;">que els dona <personname productid="la Universitat" w:st="on">la Universitat</personname> ( com ha fet <personname productid="la Facultad" w:st="on">la Facultad</personname> de Geografia e Història). Esperem que els qui continuen tenint la "paella pel mànec" no s'atreveisquen a traspassar les portes universitàries com va fer el franquisme allà pel 67 i 68. Ni durant el franquisme s'atreviren a manifestar públicament, com ha fet ara el cap de <personname productid="la Policia" w:st="on">la Policia</personname>, que els estudiants eren l'enemic. Enemic és aquell amb qui s'està en guerra.Els estudiants no són cap enemic:ni saben ni volen saber de guerres. Són xicots emparats pel dret democràtic a la llibertat de reunió, d'expressió i de manifestació. Considerar-los enemic fa pudor a declaració de guerra. Titllar-los d'enemic es podria interpretar com un atemptat a <personname productid="la Democr¢cia" w:st="on">la Democràcia</personname> i a l'Estat de Dret . <personname productid="la Democr¢cia" w:st="on">La Democràcia</personname> rebutja l'expressió enemic, i reconeix el dret a la discrepància, a l'existència d'adversaris. Independentment de que la càrrega policial haja estat desproporcionada i bèstia -- jo m'hi apunte a aquesta possibilitat -- estigmatitzar com a enemics <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ciutadans que es manifesten en defensa dels seus drets perquè creuen, raonablement , que han estat injustificadament atropellats, és propi d'un poder dictatorial o d'una situació d'"excepció", de guerra. Com que pensem que en Democràcia no hi cap el poder dictatorial i que enlloc d'aquest país hi ha ni tant sols una situació prebèl.lica, l`actitud demostrada pel Cap de <personname productid="la Policia Nacional" w:st="on">la Policia Nacional</personname> a València, i de retruc <personname productid="la Delegada" w:st="on">la Delegada</personname> del Govern. màxim responsable polític , és incompatible amb un Estat de Dret i per això cal exigir la seua <strong><span style="font-family: Arial;">dimissió immediata, </span></strong>i demanar al President de <personname productid="la Generalitat" w:st="on">la Generalitat</personname> una declaració institucional condemnant l'ús i abús inapropiat i indiscriminat de la violència practicada per <personname productid="la Policia Nacional." w:st="on">la Policia Nacional.</personname> Perquè, davant l'inexplicable i brutal manera amb que s'ha reprimit la manifestació dels estudiants, ens veiem obligats preguntar-nos ¿què volen-- i què pretenen -- aquesta gent que diu tenir la funció de guardar l'ordre ?.<br />
<br />
Sueca, 21 Febrer, 2012</span></span></span></div><div style="background: #f6f6f6; border-bottom: medium none; border-left: #999999 4.5pt solid; border-right: medium none; border-top: medium none; mso-element: para-border-div; padding-bottom: 0cm; padding-left: 11pt; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><pre><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;"><strong><span style="color: #333333; font-family: 'Courier New';">Jaume Lloret i Solves. </span></strong><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Courier New;">Ex-alumne Institut Lluis Vives-València</span></span></span></span></pre></div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-39892493068208070702012-02-07T11:49:00.000-08:002012-02-07T11:49:07.079-08:00Dickens, Fuster i "El amigo americano"200 anys de <b>Dickens</b>. Actualitat de la seua obra. Sobretot de <i>"Temps difícils"</i>.<br />
90 anys del <b>Fuster</b>. 20 anys de la seua mort. Actualitat de la seua obra i del seu pensament "aforismàtic": <i>"Respirem com en la Prehistòria.No hem avançat gaire per aquest cantó "</i>. Exemple:<br />
<b>"El amigo americano"</b> feu de les seues --i bones !!-- a Xile, Argentina, Nicaragua, etc. O és que ja no tenim memòria ? I si ens anem més enrera ¿qui són els UNICS que han utilitzat l´armament nuclear? O tampoc se´n recordem d´Hiroshima ? I vaja troles que ens han contat per justificar la invasió d´Afganistan, Irak i Lybia, i quins merders han provocat !!. Si no patim d´amnèsia, còm hem d´acceptar que "ara va de veres" tot el que ens conten sobre Syria i Iran ? No serà més racional pensar que ens estant venent la mateixa burra amb la mateixa estratègia, les mateixes històries, i els mateixos "cuentos", per justificar altra intervenció militar ? Ens fa por pensar què : tan<i>tes vegades va el cànter a la font que al final acaba trencant-se !! </i>Açò qualsevol dia pega un esclafit i se n´anem tots on brama la tonyina, perquè <i>qui juga amb foc acaba cremant-se</i>. Sí, potser que tots tinguen raó, potser que ningú la tinga, però sempre cadascú tira cap el seu cantó i ja sabem que la informació mai no és neutral , i menys en situacions bèl.liques: diuen que la veritat és la gran sacrificada en les guerres. El mal menor seria deixar que <i>"cada palo aguante su vela".</i> Desconfiem d´aquells que entren en casa d´ un altre diguent que és per posar pau i utilitza la força, i damunt ens vol fer creure que el mou el seu "espirit humanitàri". No hi ha res de menys espiritual que l´ús de la "metralla". mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-17990657434123784692012-01-27T08:03:00.000-08:002012-01-27T08:03:50.799-08:00Cap on va el 15 M ?<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="http://img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES"> El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Moviment dels Indignats</i>, o 15 M -- data en que començà a tenir repercussió pública --, ens recorda l´històric i transcendental Maig del 68 que, encara que no pogué aconseguir gran part dels objectius que s´havien marcat els manifestants, forçà un canvi de rumb en la política de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“grandeur” semidictatorial i personalista del General de Gaulle <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap a una democràcia més representativa i socialment més justa. “Obligà” el poder <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a desmuntar les estructures arcaiques de l´Ensenyament, sobretot les Universitàries, i a atorgar més i millors drets laborals i socials per als treballadors, i feu que la República “gaullista”, per evitar la revolució i reconduïr la revolta,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ampliés <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´”Estat de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Benestar Social” atenent al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“més val perdre que més perdre” </i>o <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“que cal canviar el que siga per a que tot continue <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>igual”</i>.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els partits politics de l´esquerra “oficial” , temerosos de que la protesta desencadenara conseqüències politiques “negatives” per als propis interessos de classe <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>, renunciaren a liderar el canvi estructural i ideològic exigit pel moviment universitari i recularen davant les pressions i promeses del gaullisme desautoritzant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la classe obrera que , des dels inicis, s´havia afegit a la protesta.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L´esquerra “no oficial”, anarquistes, troskistes, maoistes, etc, és a dir, l´”extrema-esquerra” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>--<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot i que contava amb el suport <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>actiu, personal, moral i polític d´intel.lectuals de prestigi, entre ells <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean Paul</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sartre</b>, el més significatiu, --no tingué <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la força suficient ni<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´organització necessària i imprescindible per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>evitar que el moviment fos “derrotat”. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">El 15M, com també el Maig del 68, agafa els polítics amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“el pas canviat”, que, sorpresos i impressionats per l´inesperada i exitosa convocatòria dels indignats, es troben <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desorientats. La majoria encara no han entés el perquè de la protesta .</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">El 15 M manifesta la seua indignació protestant, al carrer i a les places, per la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">incompetència – i/o mala fé – </i>del Govern i de la majoria dels polítics, perque veuen que en conte de construir una democràcia politico-econòmica-social realment representativa – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no nos representan!!</i> criden els manifestants<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> -- </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>justa i lliure, que resolga els problemas de les classes populars (obrers, camperols, universitaris, professionals, autònoms, xicotets i mitjans empresaris, etc), el que fan és sometre´s , recolzar i afavorir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>descaradament <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els interesos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels “mercats”, del capital financer i especulatiu.</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">El 15M naix i es rebel.la contra la “insolència”, “hipocresia”, i “cinisme” dels polítics perquè permeten que, el cost de la crisi es carregue a les espatlles de les classes populars obligant-los a realitzar enormes sacrificis econòmics i socials, mentre alleugeren la càrrega als que han estat els vertaders i únics responsable: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">especuladors, financers, banquers, grans empresaris, és a dir “mercats i mercaders</i>”. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">El 15M s´oposa a l´actual sistema econòmic neoliberal <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i als qui li estan donat suport <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i se´n beneficien. Per fer patent <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seua irada protesta no dubten en mobilitzar-se al crit de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“no somos mercancía en manos de políticos y banqueros”</i> i denuncien l´increment de l´atur, el retall de llibertats, la corrupció política, la democràcia escassament representativa, el sotmetiment del Govern i la majoria del Parlament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als designis dels mercats mitjançant l´aprovació de lleis beneficioses per al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>capital especulatiu i financer, per a la Banca i les grans Empreses, rebaixant-los els impostos , i s´indignen davant del frau fiscal consentit i d´una política recaptatòria de l´Hizenda Pública inmoral, injusta i antisocial causa directa del dèficit públic de l´Estat.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES"></span><span lang="ES">Hipòcritament, el Govern, i el Partit que li dona suport, i altres que s´hi afegeixen al cor de l´”Europa dels mercats i mercaders”, fan culpable de la crisi econòmica, de l´increment de l´atur i del dèficit públic als drets laborals “excssius” , als salaris “elevats” , a les pensions, a les prestacions socials – Sanitat, Educació, Serveis Socials, etc – que prenen com a excusa per justificar l´atac als drets dels treballadors i per anar desmantellant l´Estat de Benestar Social , fent creure què no hi ha altre remei per controlar el dèficit i reactivar l´economia que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reduïr les despeses rebaixant salaris, congelar pensions, augmentar els impostos indirectes, retallar les prestacions socials, etc</span> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">El 15M es rebel.la contra la pretensió dels “poders econòmics”, i dels politics que li fan costat, de “demonitzar” el deute públic . Perque enten què per qualsevol Estat i Govern socialment progressiste és necessàri, i obligatori, mantenir un mínim de deute públic si vol aconseguir que els ciutatans gaudeixquen d´un nivell digne de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Benestar Social</i> (Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials, Pensions, Transport, etc.). Tot el contrari del que pretenen els polítics i la </span><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">política econòmica neoliberal que no deixen de repetir: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“l´Estat de Benestar Social és el culpable del dèficit:desmuntem-lo!!</i>, quan en realitat el que pretenen és que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">anem a “morir” al mercat, que caigam en el parany del serveis privats.</i> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">I contra això, contra eixe sistema, eixa societat , es revolta amb dignitat el 15M perquè</span><span lang="ES"> amb aquest tipus de política saben que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">els rics cada dia són més rics mentre els pobres cada dia són més pobres.</i> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">Amb els mitjans de comunicació al seu abast, els ideòlegs del capitalisme arriben a convénçer-nos de la bondat del sistema i aconsegueixen que acceptem beatíficamente el desmantellament progressiu dels guanys socials obtinguts, amb grans sacrificis per part dels treballadors, des de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revolució Industrial</i>,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més significatius a partir de la segona dècada del segle XX gràcies al contrapés que exercia des dels seus inicis <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>, front al sistema capitalista, la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revolució d´Octubre</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i sobretot a partir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la segona Guerra Mundial quan comença la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“guerra freda”</i> .</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquesta, en la pràctica, no era més que una cursa ideològica , científica, social,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>armamentística i econòmica, entre dos blocs antagònics – el socialista, representat hegemónicamente per la URSS i el capitalista , defensat i dirigit pels EEUU – que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“obligava” als Governs dels Estats Occidentals <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>, davant l´exigència de les pròpies classes populars, a concedir i reconéixer-los drets laborals i socials progressivament més favorables . Era una manera de contrarrestar la influència i penetració de la ideologia comunista en la societat occidental, comparant el benestar social de que gaudien les classes populars d´una part i altra del “teló d´acer”.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">No sols el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>15M ha obligat els Partits polítics a mostrar les seus “vergonyes” – sobretot d´aquells que s´atorguen la representació de l´esquerra o de les classes populars – sinó també ha descobert les dels Sindicats més “representatius” dels treballadors com és el cas de CCOO i UGT. D´ahí el crit de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“no nos representan”</i>.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">Enfonsat el Règim soviètic sorgit de la Revolució d´Octubre, destroçada l´URSS, i sense cap análisi pormenoritzat, coherent i objectiu de quines han estat les causes del fracàs, l´esquerra “occidental” – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l´”euro-esquerra”</i> --<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha renunciat no sols al socialisme sinó també a la “inocent, pacífica i pactista”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>socialdemocràcia , instal.lant-se còmodament – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“drogats” pel missatge neocapitaliste de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fi de la història – </i>en el sistema capitalista. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES"> </span><span lang="ES"></span>L´efecte manipulador dels mitjans de comunicació <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>– dominats, des de la sombra pel poder econòmic—ha “domesticat” l´esquerra fins l´extrem de fer que s´avergonyeixca <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i es culpabilitze dels “desgavells” de la Revolució d´Octubre i que oblide els extraordinaris avanços socials i culturals que experimentaren les classes populars del , i gràcies al, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>règim soviètic i de retruc les que aconseguiren els treballadors del món occidental. S´ha arribat a l´extrem de demonitzar molt més l´esquerra socialista, però sobretot la comunista , que no pas el nazisme. I tot amb el silenci, còmpliç, consentit, de la pròpia esquerra.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L´indignitat s´ha convertit en norma. <span lang="ES"></span> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com que el camí , purament anti-social, mamprés<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins ara per eixir de la crisi, només ha servit per aguditzar-la malgrat els progressius<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>retalls en drets laborals i en benestar social, no és d´extranyar que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 15M s´escampe per tot arreu. Descoordinat i desorientat a l´inici, sense leaders ni experiència, sense saber ben bé quins objectius cal exigir i com aconseguir-los,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les forces es van retroalimentant i ampliant en el debat assembleari esperant que d´un moment a altre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>apareguen els “intel.lectuals orgànics” que – sense perdre la característica assemblearia – dirigiran i orientaran <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 15M cap a alternatives reals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>concretes i possibilistes.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;">Però ¿quines són les alternatives? :</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES">Partint de que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el que hi ha no ens agrada: canviem-ho!! ,</i> l´ideal seria la “revolució”, la substitució radical de l´actual sistema econòmic-polític capitalista per altre socialista en que la gestió dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mitjans de producció estigués en mans d´un Consell dirigent integrat per representants dels treballadors i del món<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>empresarial. Una part dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>beneficis caldria destinar-la a la inversió per ampliar i millorar els mitjans, altra a augmentar les prestacions socials col.lectives i una tercera distribuir-la proporcionalment entre tots els que participen en el procés productiu. La finalitat última seria crear una societat solidària, justa, lliure , dirigida políticament per una democràcia parlamentària ,social i econòmica,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que cerqués<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´utopia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“de cadascú segons el seu treball i a cadascú segons les seus necessitats”</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però ¿ com arribar-hi? És eixe món possible ? Per a nosaltres, utòpics per naturalesa, sí que serà possible quan s´hi donen les següents condicions:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span></span>1.- Crisi econòmico-política generalitzada , com l´actual que va escampant-se i , tard o d´hora, haurà afectat greument<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a tot el món capitalista.</span><span lang="ES"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="mso-tab-count: 1;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;">2.-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aparició de moviments, col.lectius, associacions, de pressió ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qüestionant la crisi i oposant-se als sacrificis (econòmics, socials, familiars, etc) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que pateixen, injustament, les classes populars .</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR"><span style="mso-tab-count: 1;"></span></span><span lang="ES">3.-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Generalització, o globalització, i coordinació, dels moviments de protesta al distints països del món capitalista.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="mso-tab-count: 1;"></span></span><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">4.- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aparició, des de , i entre, les bases, d´ « intel.lectuals orgànics » , que s´encarreguen de dirigir i orientar les masses per poder transformar una revolta en una vertadera revolució o canvi radical de sistema.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"></span>5.- Que l´ocupació de places i carrers, oficines, empreses, administracions, supermercats, siga, per massiva i constant, capaç de produïr l´absoluta paralització de la vida econòmica i institucional i colapsar el sistema convertint en inútil la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>repressió per part de les forces encarregades de mantenir “l´ordre públic”. </span></div><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"> 6.- Que, previamente, s´haja constituït un Front social i polític d´Esquerres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que done suport i defensa a les protestes ciutadanes, col.labore, com un col.lectiu més, amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els moviments assamblearis i reconega els seus leaders com a dirigents hegemònics aportant-los l´experiència<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de l´avanguarda política imprescindible per aconseguir l´ensorrament definitiu del sistema capitalista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en crisi i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>substituir-lo pel socialisme, ajudant a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>crear les bases per a la seua implantació , desenvolupament i defendre´ls dels adversaris.</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En marxa el moviment, cada vegada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més massiu i radical, alhora que es generalitza i aguditza la crisi, pas a pas les classes populars aniran adquirint consciència de la necessitat d´un canvi radical del sistema, de tal manera què, encara que l´objectiu final no s´aconseguís sempre s´hauria guanyat quelcom: aturar les retallades, que aquestes no fossin tan bèsties i tan antisocials i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>antiobreres i que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el sacrifici per eixir de la crisi no el soportés exclussivament les classes populars. “Els mercats” i els “mercaders” tampoc haurien guanyat , per complet, la batalla. Almenys, si no haguéssim vençut el Capitalisme en la seua absoluta expressió , sí que, hauriem estat capaços de tallar-li les ales<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la seua branca més injusta i insolidària: el Neoliberalisme econòmic. I no dubtem que tardaria moltíssims anys en tornar a volar.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En Corbera, per Sant Vicent de la Roda, de l´Any desgraciat pel Senyor…Rajoy, 2012.</span></div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-15833096086784628402012-01-17T02:23:00.000-08:002012-01-17T02:23:26.277-08:00“Rajoyanes o el sentit comú per resoldre la crisi econòmica”-II<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 65.25pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 65.25pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 65.25pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 65.25pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L´”ama de casa” ( el jornaler, l´assalariat, inclús l´empresari ) no disposa de cap possiblitat d´incrementar els ingressos i per tant, a nivell casolà, es veu obligada a apretar-se el cinturó – retallar les despeses -- per intentar lluitar contra el dèficit (li cal reduïr el “deute” : del banc, de la farmàcia, de les botigues del cantó, del mercat central, de l´educació, de l´oci, etc). Però, com a mínim, ha de tenir “algo” que reduïr, és a dir, ha de tenir un ingrés mínim, i mínimamente, garantit i assegurat. Quan el perd, o li se´l retalla, aleshores el destí dels ingressos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és per a la pura subsistència, i , de vegades,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni per això. El botiguer se´n ressent. I tot el comerç. I iel consum en general. Els productors de mercaderies per al consum s´obliguen a plegar, a tancar la “paraeta”. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 65.25pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La “reactivació” només serà possible si l´hipotètic consumidor manté el “poder adquisitiu” . El retall de salaris, de jornals, enfonsa l´obrer i també el menut i mitjà empresari. I paralitza el consum. Només les <em>despeses obligatòries</em> , les que no són pròpiament de consum,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no poden ser retallades: el deute bancari, l´hipoteca, els impostos, etc. L´ “ama de casa” es “despulla” de les altres despeses per no veure´s embargada. La casa s´enfonsa , la familia es destroça, el consum es soterra: el negoci li va bé a la Banca , als “mercats” i als especuladors que pensen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“después de mi el diluvio”. </i>Aplicar la política de l´”ama de casa” a la crisi general es conduir-nos a un desastre espantós. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 65.25pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però, a diferència de l´”ama de casa” que només pot reduir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el dèficit actuant sobre les despeses perque no té capacitat ni llibertat per a mantenir o augmentar els seus ingressos, l´Estat, el Govern, és a dir, El Sr.Rajoy, disposa del poder legislatiu perquè té majoria absoluta en el Parlament i la possibilitat de reduïr el dèficit augmentant els ingressos sense tenir que retallar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>despeses (almenys les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>socialment necessàries) :</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> Lluitar</span> contra el frau fiscal i l´economia sumergida, aprovar una reforma fiscal justa i progressista obligant que pague més a qui més té, perseguir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´evasió de capitals, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>frenar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gola insaciable dels mercats i mercaders<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>especuladors, controlar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Banca privada forçant-la per llei a la concessió de crèdits i a invertir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en l´economia productiva i no en l´especulació, imposar una taxa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a les transaccions financeres, retallar els beneficis fiscals de, i l´aportació a, l´Esglèsia, crear la Banca Nacional de Crèdit , presionar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al BCE per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que el crédit vaja directament als Governs i no a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Banca privada prohibint que els diners vagen cap a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´especulació en conte de ser destinats a l´economia productiva,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aprovar una LLei per poder jutjar els responsables de la crisi , condonar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les hipoteques i el deute bancari originat per l´especulació, i en última instància exir-se´n de l´euro, exir-se´n d´una Europa -- per molt "amant" d´Europa que se considere <strong>Joan F.</strong> <strong>Mira</strong> ,segons l´article que publicà dijous passat, dia 12, en El Pais -- insolidària, injusta, antisocial, mercantilista i especuladora. El que és una injusticia, social i políticament rebutjable,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és retallar drets socials , laborals i econòmics a la classe treballadora, congelar pensions, reduïr prestacions sanitàries i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en educació pública i en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´atenció als discapacitats, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>etc. Cinc milions d´aturats no es combaten allargant la jornada laboral, reduïnt salaris, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>abaratant el despido, ampliant l´edat de jubilació, etc. mentre es permet i recolza la politica neoliberal i els seus dirigents i defensors única i únics responsables de l´actual crisi económica. Amb una “politica d´anar per casa”, de “continuar fent”, d´economia domèstica aplicada com a solució a l´actual crisi econòmica, al final del túnel ens espera l´<em>Infern:</em> i, segons els “especialistes” sobre el tema, des del Dant a Rouco Varela, allí tot és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">foc i flama.</i> I del foc i la flama només podem obtenir...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">cendra ¡!</i></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt;">Corbera, vespres de Sant Antoni dels Porquets, de l´Any del Senyor… Rajoy, 2012</span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-53901948158926873832012-01-14T09:48:00.000-08:002012-01-14T09:48:07.161-08:00“Rajoyanes o el sentit comú per resoldre la crisi econòmica”- I<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="http://img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Sr.Rajoy és molt afeccionat a aplicar el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sentit comú </i>per entendre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i resoldre la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">crisi econòmica</i>, el que no estaria gens malament si no fos perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el sentit comú , sovint, dona peu a interpretacions i actuacions errònies.</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Perquè, es mire com es mire, des que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´<i style="mso-bidi-font-style: normal;">homo sapiens </i>li agafà el gustet<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a fer-se preguntes i respondre´s utilitzant el sentit comú creà, i defensà ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Univers mitològic i supersticiós <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del que encara no s´ha pogut alliberar.</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Perquè, quí, amb el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sà juí</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(això que anomenem “sentit comú”), seria capaç d´acceptar que el Planeta on vivim no és pla sino redó? . Qui, usant el sentit comú, gosaria negar que la Terra ocupa el centre de l´Univers ? Qui diria que és la Terra qui es mou i no el Sol ? I qui podria entendre , “si té sentit comú”, que no s´esvararem i caurem a l´espai si caminem damunt d´una esfera ? I més difícil d´entendre encara ,si ens recolzem en el sentit comú , perquè i com si caminem de peus en terra i el cap per amunt, podriem caminar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“cap per avall” per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la semiesfera inferior? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Newton, contrariant el sentit comú,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la resposta quan descobrí la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Llei de la Gravetat, el mateix que havia fet segles abans Copèrnic refusant el Sistema Ptolomeic de que la Terra era el centre de l´Univers com li obligà a pensar a Ptolomeu el sentit comú.</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La Ciència, i no la Metafísica,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens demostra dia a dia que el coneixement basat en el sentit comú és habitualmente erròni i generalment pura especulació. </div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El “sentit comú” ens aprofita , i en tot cas superficialment, per donar resposta a problemas<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“d´ anar per casa”, però quan el problema apareix extra-murs <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seus conclusions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no hi tenen molt de trellat.</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L´estafa, o el parany que el Sr. Rajoy<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens prepara, és per a convèncer-nos de que l´anàlisi i les solucions per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´Economia d´anar per casa (la que es mou entre quatre parets: diguem-li “domèstica”) es pot aplicar mimèticament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l´ECONOMIA de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més enllà de la “ratlla del terme”. La seua demagògica i tendenciosa recepta ens la recomana , com única possible i eficaç, tant per salvar-nos d´una Crisi Econòmica General com per reduïr els “números rojos” de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´Economia Familiar a l´estil del “bon seny”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´“ama de casa”.</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Segons Rajoy, i en això estem d´acord, tot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dèficit </i>no és més ni menys que trobar-nos en <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“números vermells”.</i> En<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>economia familiar: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sempre que les despeses (“el</i> gasto”) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">superen els ingressos (“el salari”) </i>estem en dèficit. Per controlar i reduir-lo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no hi ha més remei que apretar-se el cinturó, “retallar” despeses , “reduir el gasto”. ¿Qui , <i style="mso-bidi-font-style: normal;">amb sentit comú</i>, gosaria<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>oposar-s´hi ? “Domèsticament”:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ningú. Perquè l´única<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>font d´ingressos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>familiar és el jornal, el salari o els ingressos producte de la venda de mercaderies. El productor de mercaderies encara podria intentar abaratar el preu, cas d´haver-hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poca demanda, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però sempre “ sense <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estirar més el braç que la màniga”, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o bé augmentar la producció si la demanda puja (un contrasentit quan els “compradors” – l´”ama de casa” – estàn obligats a retallar despeses per haver-se reduït els seus ingressos).</div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L´altra economia, la que obligatòriament – i per a desgràcia nostra -- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha de gestionar el Sr. Rajoy té poc a veure, per no dir gens, amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la casolana, pel que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>resulta ineficaç, i contraproduent, aplicar la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“recepta econòmica ptolomeica</i>” o de “sentit comú” com a solució de la crisi. El gestor o “ama de casa” de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´Economia General, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és una ama de casa molt especial: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l´Estat</i>. I encara que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el concepte de dèficit estatal no se diferencie del familiar perquè , per a tots, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>DEFICIT<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és un <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">desequilibri entre</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ingressos i despeses a favor d´aquestes</i>, sí que els diferencia el poder que tenen per combatre´l, <span style="mso-spacerun: yes;">perquè l´Estat té mitjans per actuar no sols sobre les despeses sino també sobre els ingressos, cosa que li és impossible a l"ama de casa".</span></div><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 65.25pt;"><br />
</div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-37701162681464961852011-12-18T10:32:00.000-08:002011-12-18T10:32:30.843-08:00El Labordeta valencià o El descrèdit de la paraula<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal"> Diuen: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“qui te fam somnia en rotllos”</i>, sinó ¿qui va dir que volia ser, al “Congreso de los Diputados de España”, “<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">el Labordeta valencià?”</b> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Dijous passat, dia 15, a les 19.30 hores,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l´Aula Magna de la Universitat Literària de València,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es celebrà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´ acte d´Homenatge a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jose Antonio Labordeta</b> -- mort en Setembre de l´any passat -- intel.lectual compromés en la defensa de la llibertat, poeta, cantautor , i mestre , i “polític” temporal com a parlamentari al Congrés dels Diputats on deixà constància d´honestetat, coratge i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dignitat en la defensa dels valors <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibertat, el progrés i el benestar social , comportament insòlit respecte al que habitualmente ens tenen acostumats els polítics “professionals”.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L´homentage tenia per motiu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la presentació del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Setenta y cinco y uno más”</i> que acabava de publicar l´editorial aragonessa “Eclipsados”, que incloïa en un volum tota la poesia de Labordeta, i en un altre volum la introducció a l´obra i vida de l´aragonés .</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La paraula de Labordeta tenia “crèdit”.</b> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ens dol, com a suecans, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“descrèdit de la paraula” </b>de qui en plena campanya electoral proclamà públicamente que tindria com a referent, cas d´ésser elegit Diputat, José Antonio Labordeta, i que adquiria el compromís, ell, el candidat de "Compromís", a ser , en el Parlament Espanyol, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Labordeta valencià</b>”, perquè <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no hi ha constància de la seua<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>adhessió a l´acte,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni personalment ni per escrit, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni tampoc de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ningú dels seus “correligionaris</b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Decebuts i dolguts caldrà desconfiar de qualsevol paraula de promesa, mentre no siga corroborada en la pràctica, perquè si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“per la paraula”</i> l´home ha esdevingut un ser socio-cultural, també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“per la paraula”</i> ha estat subjecte i objecte d´enganys, manipulacions, discòrdies, disbarats, injusticies, fanatismes, opressió, etc. i, inclús, alguns han professat i professen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d<i style="mso-bidi-font-style: normal;">´“encantador de serpientes”.</i> En boca del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“tribú”, laic o no, la paraula escampada des del “púlpit” o des de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“tribuna”,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es converteix, sovint, en dogma de fé per als “correligionaris”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i en font de pensament acrític per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>molts “no afiliats”.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Recordem què <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“la veritat mai no és teòrica”,</b> per tant la paraula en si mateix ni afirma ni confirma cap veritat.Com deia Gramsci, sols la “praxis”, la “practica”, és a dir l´”acció” (l´actuació), pot demostrar el que de veritat o mentida <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>conté el que ix per la boca de qui parla . </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L´Aula Magna on tingué lloc l´homenatge a Labordeta s´omplí de “gom a gom” . A la mesa, Alfons Cervera feia de presentador de l´acte i dels conferenciants.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es feu justicia a l´hometjat. Ben bé que s´ho mereixia, pel seu exemplar comportament com a mestre, poeta, polític, lluitador antifranquiste, defensor de la LLIBERTAT dels homes i dels pobles. Omplia les pauses del conferenciant – biògraf i recopilador de l´obra poètica de Labordeta, autor del llibre que es presentava -- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la veu del mateix Labordeta interpretant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>algunes de les seus cançons més significatives. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Joves representants d´entitats civico-culturals invitades recitaren poemes propis i de l´homenatjat, i també s´interpretaren una de les seus cançóns.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">S´acabà l´acte cantant tots els presents la cançó de Labordeta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Canto a la Libertad” </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre altres del públic hi vaig saludar Agostí Cerdà i Rosalia Sender.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un dels lectors dels poemas era un suecà. Ens vàrem saludar. Era el fill d´Emilio, el senyor que durant anys regentà el Bar Capri de Sueca.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Emocionats i satisfets, Tere i jo, acabat l´acte i recordant temps passats, se´n tornarem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Corbera.</div><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">A <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Corbera, hores desprès de que el Barça es proclamés campió de la Copa Mundial de Clubs derrotant al Santos brasileny per 4-</span>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-63101339684534384752011-12-06T11:52:00.000-08:002011-12-06T11:52:07.222-08:00Mobilització? o Revolució permanent ?<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal">No sé , i parle per les notícies aparegudes a la premsa, si el Coordinador d´IU s´ha tornat trotskiste, ara que sembla que aquesta corrent està de cap a caiguda, o tracta de “regalar” les orelles d´un sector de la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>militancia que “coordina” i part del veïnat que li ha donat suport a les passades Eleccions Generals. La veritat és que crec que va de bona fé. Però, cal preguntar-se ¿per què <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cridar a la moblització</i> ara i no abans ? Ell s´ho sabrà, doncs <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>motius <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja fa temps que ens en sobren , sinó per a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“revolució”</i> – paraula des de fa dècades maleïda, innombrable, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sí per a la mobilització de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">classes populars</i>, – altre concepte rebutjat des que començà el “pasteleo” de la transició. </div><div class="MsoNormal">Tanmateix cal reconéixer què, de tots – de tots els factòtums de l´”esquerra oficial”-- el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">camarada</i> Lara, s´ofendrà pel terme ? , és l´únic que s´ha atrevit a reclamar públicament la necessitat que la gent ixca al carrer a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“pressionar” contra els retalls de l´Estat de Benestar Social que ha vingut aplicant el Govern que acaba, i que aprofundirà el que comença , retalls per satisfer<span style="mso-spacerun: yes;"> exclussivament </span>els mercats i els mercaders (banquers i especuladors) quan saben que es tracta d´una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>política econòmica salvatge i insolidària , dirigida contra les classes populars. Amb la mobilització que ens reclama Cayo almenys aconseguirem com a mínim que, com diuen que deia el sord del meu paisà ,autor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Virgo de Visenteta</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“nos dejen al menos la camisa”</i></div><div class="MsoNormal"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I el clam “a las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>barricadas” – no tremoleu,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perque<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segur que el Coordinador d´IU ni metafóricamente somnia en això quan crida a la “mobilització: no anirà més enllà d´una xaranga, a tot estirar una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">promenade” pasqüera</i> --- és d´agraïr. Els “altres”, l´altra “esquerra oficial”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>– la “ps-o-eudoesquerra”—ni a això s´atrevirà. Amb la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“mona de</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pasqüa”</i> ja es donen per satisfets . Bono, de tantes bajanades com ens té <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acostumats, acaba de dir una veritat com un temple, els sobra la “o” , però no ara sinó des de fa moltíssim de temps. </div><div class="MsoNormal">I no crec que a hores d´ara encara algú del "veïnat" confie en la voluntat dels senyors Toxo i Méndez per “arengar” a les seus bases a summar-se a la “festa”. I molt menys a “encendre la traca”: els "pobrets" dirigents sindicals , beneïts com són i adictes al diàleg i pacte<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“social”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-- no sé si “social” podria derivar del mot<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“socios” – ja es donen per satisfets amb la foto i l´apretó de mans amb la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">patronal</i> – altra paraula estigmatitzada, perquè “patronal” té massa resonàncies de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“patró”</i> i aquesta <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“d´amo”--.</i> Consideren – oblidant la realitat de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“lluita de classes”</i> iperque creuen que d´allò <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que no se´n parla no existeix—, més correcte i “civilitzat” acollir-se a la terminologia “guay” de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“agentes sociales”.</i> Pactar amb el patró ¿en què pot beneficiar al llogat ? </div><div class="MsoNormal">Quan l´Agamenó del Mairena accepta la “veritat” perquè <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“la verdad es<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la verdad, dígala Agamenón o su porquero</i>”, el porcater no cau en el parany i contesta: <i>no me convence</i>. Perquè sap, i no té ni idea de sindicalisme, ni falta que li fa, que si accepta la mateixa veritat que l´Agamenó quedarà atrapat en el parany. Té el presentiment, i acerta, que hi ha trampa. Es nega, per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">instint de classe</i> – altra maleïda paraula—hi es nega. Les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“relacions de poder”</i> no són cap broma. El poderós, quan accepta el pacte no hi ha dubte que ho farà perque n´ix beneficiat , perquè quina necessitat té pacta si "té la paella pel mánec". Als que “ells” consideren “babaus” sempre els podràn contentar amb l´ofici de: “de no pactar, la cosa hagués anat pitjor”. I així , l´única força del llogat, de l´obrer: el “clam”, la “pinya”, la “mobilització”, queda in-utilitzada. Amb el "pacte" tots els avantages cauen del costat del patró.</div><div class="MsoNormal">El problema que hi trobe al clam del Coordinador d´IU és que, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant de temps com fa que <i>“l´eix de la carreta”</i> s´ha deixat “hivernar” , dubte que ni la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“llima” de que puga disposar el senyor Lara siga<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>suficient per a netejar l´eix de tot el rovell que li s´ha clavat durant tants anys d´inactivitat ni que puga trobar, juntant el de totes les carnisseries espanyoles,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bastant quantitat de segí per a engreixar l´eix com cal per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span> que funcione amb eficiència i eficàcia. </div><div class="MsoNormal">Voldria equivocar-me. </div><div class="MsoNormal">De tota manera, senyor Cayo, ja era hora: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">más vale tarde que</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nunca</i>.</div><div class="MsoNormal"> Per favor: no renuncii ¡!</div><div class="MsoNormal"><br />
</div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-2264833414045822462011-12-02T11:25:00.000-08:002011-12-02T11:25:44.087-08:00Ja hi són aquí. Preparem-nos: venen a per nosaltres !!<div class="MsoNormal">Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó. <br />
Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó. <br />
Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó. <br />
Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó. . <br />
Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde.</div><div class="MsoNormal"><span> </span>(Bertolt Brecht)</div><div class="MsoNormal"><span> </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal">Primer fou el cop d´Estat a la Xile d´Allende, i el suport al bàrbar de Pinochet, però<span> </span>com no erem <span> </span>xilens no ens importà.</div><div class="MsoNormal">Després promogueren i recolzaren <span> </span>l´Argentina de l´infecte-insecte Videla, però com<span> </span>no erem argentíns tampoc ens importà.</div><div class="MsoNormal">Ocuparen militarmente l´Agfanistan per posar un govern “a su imagen y semejanza”, destroçar el País i apoderar-se de les seues riqueses materials, però com nosaltres no som afganis, <span> </span>ni fú ni fà.</div><div class="MsoNormal">Més tard, com que ja tenien un excel.lent entrenament, regaren de sang els carrers d´Irak<span> </span>,<span> </span>però com tampoc som irakís “passàrem i passem” ignominiosament de totes les barbaritats<span> </span>que estaven, i encara estan, fent per allí. </div><div class="MsoNormal">No fa massa li arribà el torn a Lybia, més sang innocent vessada, innombrables cafranades,<span> </span>bestises injustificables, inhumanes, salvatjades, però com tampoc nosaltres som <span> </span>lybis ¿què més ens dona el que facen?.</div><div class="MsoNormal">Fa temps que preparen la invasió de<span> </span>Siria i Iran, i ara estan a punt de consumar-la, produiràn més víctimes, més assassinats, més mentides, però com nosaltres no som d´allí tenim exactament igual facen el que facen.</div><div class="MsoNormal">Com “sants innocents” ,s´arronsàvem d´espatlles insolidària i cegament davant de tanta barbàrie, perque <span> </span>pensavem <span> </span>que nosaltres mai no en patiriem l´ofensiva, l´esclavatge, la submissió, la misèria, el càstig, les cadenes, ni tampoc veuriem enterbolir-se de sang els carrers i les places de la nostra Ciutat i del nostre País, ni d´Europa, ni veuriem <span> </span>desaparéixer hospitals, escoles, guarderies, residències d´ancians, zones d´esplai, ni retalls de salaris, ni arribar a pagar-nos amb el puny tancat, ni a pregar que ens donen feina siga del tipus que siga, acceptant el sou que “ells” vulguen, “caritativament”, donar-nos, no podiem ni imaginar que ens exigirien treballar de sol a sol, que ens retallarien <span> </span>les pensions, augmentarien les taxes universitaries, anul.larien la llibertat de càtedra, la de premsa, penalitzarien el pensament crític, farien desaparéixer la solidaritat, resurgiria amb força <span> </span>el feixisme, l´autoodi, el racisme, la xenofòbia, l´envetja, el “xivatisme”. Que la nostra joventut estaria majoritàriament en atur i els que no ,mileuristes o menys. <span> </span>Ara ens adonem, però ja és massa tard, que<span> </span>erem cecs, imbècils, egoïstes i infamement inhumans i terriblement insolidàris.</div><div class="MsoNormal">Ara, irremeiablement i immisericordament, venen per nosaltres. Quan es perd la dignitat humana, i el silenci és fa còmpliç d´injusticies, tard o d´hora, “a todo cerdo le llega su San Martin”. <span> </span>Estem<span> </span>“kaputs”. Europa, i nosalttres, estem en les mans d´”ells. </div><div class="MsoNormal">Perquè ¿Quina diferència hi ha entre que destroce i sommeta un País un exèrcit comandat per militars o un exèrcit comandat per mercaders” ? </div><div class="MsoNormal">Podrà el 15-M ser l´inici de la redempció? Més moviments hi hauria que summar-s´hi. L´esquerra, la poca que encara queda, deuria saber cóm moblitzar i agrupar les “classes populars”. Entre tots<span> </span>potser hi hauria possibilitat d´eixir d´aquest atzucac. En cas contrari si que seria “el fi de la història”, almenys el “fi de la història” del moviment obrer i de les classes populars. </div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-31407619937519345292011-11-23T10:04:00.000-08:002011-11-23T10:04:40.074-08:00Ah !! els mercats, els mercats ¿no saps qui són "els mercats", doncs cerca els "mercaders"Obama i els "seus" , per "raons humanitàries", volen acabar amb les dictadures. Però ¿amb totes les dictadures?. La més inhumana i injustificable és la "dictadura dels mercats": ¿ ordenarà que l´OTAN -- això si que seria una vertadera ajuda humanitària -- ens lliure d´ells ? Vençuts i captivats, ¿els durien davant la Cort Penal Internacional? Si no és possible jutjar -- per no saber qui són -- els "mercats", no seria gens difícil identificar els "mercaders".mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-65702907653014844602011-11-12T13:34:00.000-08:002011-11-12T13:34:07.715-08:00La Defensa de Madrid en la memoria<a href="http://www.cronicapopular.es/?p=3890#.Tr7mNqqYOR8.blogger">La Defensa de Madrid en la memoria</a>mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5308394689602404926.post-72862577882009013552011-11-01T13:17:00.000-07:002011-11-01T13:17:13.049-07:00Ha mort un amic: Ricardo, un home bò.Dissabte passat moria Ricardo Andreu Palàcios. <br />
Acompanyat d´amics i familiars, ahir, a les tres i quart de la vesprada, del tanatori anà directament al cementeri, sense més històries ni romanços. <br />
Per si algú ho ha oblidat, Ricardo fou un dels 7 regidors que l´Agrupació de Sueca del PCPV-PCE obtingué en les primeres Eleccions Municipals de la Democràcia (Abril´1979), i que degut al pacte nacional PSOE-PCE es votà d´Alcalde al representant comunista. Ricardo formà part de la Junta de Govern i fou el Regidor encarregat dels mercats on realitzà una tasca memorable. Per no ser de la corda del "camarada Carrillo", i per considerar-nos el Comité Provincial "pequeñoburgueses nacionalistas" , en contra del criteri del Secretariat del PCPV (Ernest Garcia al front, Antonio Montalban, Martin Lillo, Emèrit Bono, Pilar Brabo,etc) ens expulsaren del PCE. I tinguerem que deixar els càrregs de l´Ajuntament en Maig´80. Dels 7 Regidors n´expulsaren a 6, entre ells a l´Alcalde. <br />
Ricardo, es mantingué fidel a la seua ideologia comunista i humanista (la dignitat de les persones no podia estar sotmesa al dogamtisme sectarista, capritxós i doctrinari, de l´"ordeno y mando").<br />
Malgrat la desil.lusió i el desengany sofert per la decissió injustificada i injusta de l´expulsió del PCE, mantingué el seu tarannà d´humilitat, tolerància, solidaritat, defensor dels valors de l´esquerra, sense deixar de considerar-se comunista i lluitant per una societat lliure sense explotadors ni explotats. <br />
Morí, com va viure, amb dignitat, sense canviar mai de "camisa" ideològica ni renunciar al seu compromís pels més desfavorits. <br />
Ha mort Ricardo: UN HOME DIGNE, UN HOME BÒ. <br />
Ricardo, descansa en pau !!. No t´oblidem. Continuem la teu lluita. Un altre món és possible. <br />
Si el veus, dona-li un abraç al senyor Enrique Ballester ("EL llavoriste"). Amb mitja dotzena com vosaltres "altre pel, políticament, ens lluiria als suecans". Ara que sembla que no s´estila, nosaltres no tenim vergonya de continuar considerant-nos comunistes.mocohttp://www.blogger.com/profile/03580150183766058642noreply@blogger.com0