Bona vesprada: Camarada Santiago
 

              Ha mort Carrillo: Visca Carrillo !!

       Malgrat tots els "ets i els uts" en la seua dilatada i immensa vida, no cap dubte que ha faltat el referent polític de l'esquerra més lúcid, fins a l'últim alé, més actiu, i més controvertit que ha donat la Història d'Espanya del seglE XX. Però com diu la cançó ell "podia heber sido y no fué".

            Podia haber estat l'artífex de la instauració (restauració) d'una Democràcia Politico-Social hereva de la 2ª Repúlica Espanyola, on les classes pupulars haguéssin dut l' hegemònia, consolidant l'Aliança de les Forces del Treball i la Cultura, com s'especificava al Programa del PCE, podia i devia no haver claudicat ni renunciat al trencament en conte d'optar per una transició tova, descafeïnada, i de pura mascarada queè, si no deixava les coses, econòmica i políticament, igual que abans, almenys si quasi, quasi iguals, en mans dels mateixos. La seua "claudicació" als interessos generals de la classe obrera i de les classes populars venia a ser resultat d'aquella "fantasmada" de l'eurocomunisme (¿qui recorda el seu llibre "Eurocomunismo y Estado"?), on podiem adivinar què més que un seguidor marxista (¿ha estat alguna vegada marxista el camarada Carrillo?) el seu pensament seguia una línea inequívocament "lampedusiana" i "oportunista", en el sentit més pejoratiu del terme, (“fer que quelcom canvie per a que tot continue igual”). Entre altres "uts", i no dels més menuts, li cal bastant la responsabilitat en la desfeta d'aquell projecte interessantíssim i popular que fou el PCPV.
Descanse en pau el camarada Carrillo (i dic " camarada" amb el major respecte i sentiment possible, per haver participat, com militant de base, en els moments inicials del profecte que ell proclamava i perquè no he renunciat al marxisme amb el que em senc completament identificat i compromés ideològicament) .Llàstima que, desprès de tant com s'esforçà, no haja vist acomplit el seu desig (si és que el Fuster tenia raó) de "presidir, junt a Felipe Gonzalez, la processó del Corpus".
       Així i tot, em crec en el deure rde etre-li homenatge públicament, i tant com se'l mereix !!, al lluïtador comunista en favor d'un món humanament més just en defensa de les classes més desfavorides. Des d'ací manifeste el meu més sincer condòl a tota la seua familia, biològica i política, per tan irreparable pèrdua.

J.Lloret S.

Ex-Alcalde Comunista-Sueca 1979-1980

Corbera, 18, Setembre,2012