Saló d'Actes de la Casa de la Cultura (Sueca)
12.7. 12
Presentació.
Deia Joan Fuster en uns dels seus aforismes: "Pense que la poesia que pertoca fer al nostre temps hauria de ser una poesia informada per la ira o el sarcasme. O per la ira simplement, perquè, en últim terme, el sarcasme no és sinó una ira atenuada per la desidia".
Bona vesprada:
En nom del col.lectiu de Sueca Ix al Carrer voldria manifestar el nostre agraïment a Javier Gm, Eddie (j.Bermúdez), Pedro Verdejo, Jesús GE, i Vicent Camps, per la seua desinteressada participació des del punt de vista crematístic -- cosa insòlita per als temps d'absència de valors que patim -- però participació "interessada" de manera absoluta per fer-nos partícips del seu compromís amb l'exigència de llibertat per a l'home, a tots els nivells, lluitant, des de la paraula i el gest , contra els "dimonis", contra tots els dimonis, que l'oprimeixen, cultural i materialment, perquè entenen què l'única "salvació" possible es troba en la consciència solidària i el pensament crític sense manipulacions ni barrots que l'empresonen per part de qualsevol "academicisme", siga aquest de caire intel.lectual o material. I porten el seu combat sense oblidar què, com deia aquell a qui molts ja consideraven "demodée" o mort "no és la consciència qui determina el ser social sinó aquest qui determina la consciència", i també què "la ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant".
Ens trobem davant -- per a escoltat i gaudir del gest i la paraula -- d'uns poetes compromesos, agraïts i fidels a unes editorials que arriscaren i arrisquen per la seua inovadora poesia. Poetes amb una llarga, uns, i no tant llarga altres, trajectòria damunt dels escenaris. Poetes que difonen i utilitzen la poesia amb un nou discurs gens habitual als apassionats de la poesia tradicional, clàssica, però sense rebutjar-la perquè són conscients què hom no pot, ni deu, renúnciar als propis origes, siguen de poesia o siguen de "classe".
La poesia que anem a escoltar d'ací no res, ací a la Casa de la Culura de Sueca, néix i es desenvolupa des de la discòrdia, creant poesia sonora, fonètica i experimental, utlitzant el metalenguatge i la ruptura -- no hi trobareu "transició caludicant" -- de base. Però tota aquesta poesia està pensada per a ésser declamada de tal manera que "enganxe" al, i amb, el públic que escolta, des de distintes, i noves, vessants com ara la ironia, el sarcasme, la crítica social, la denúncia, etc. Però, el que preten, fonamentalment, és transmetre plaer als oïts mitjançant la paraula poètica experimental que sona amb veu distinta, no sols al recitar-la sinó amb la lectura íntima, personal, respecte a la poesia tradicional, però, com hem apuntat abans, sense oposar-se frontalment ni rebutjar els valors intrínsics de la clàssica perquè entenen que la poesia naix de les entranyes del poble i ha de tornar al poble però amb la paraula compromesa i justa, i per això aposten per dir i expressar les coses senzilles i humanes, les de cada dia, de manera senzilla i sense renunciar a la qualitat literària, com ens ensenyà l'enorme poeta "nacional" Vicent Andrés Estellés de qui anem a escoltar alguns poemes en la veu del poeta i declamador Vicent Camps que intervendrà tancant el recital
Gràcies, doncs, de nou a tots els poetes que hi paricipen a l'acte i que ens deleitaràn, i gràcies --¿com no? -- a vosaltres, amics que assistiu al recital perquè -- n'estic segur -- passareu una estona inoblidable.
Bona vesprada a tots, gràcies per haver-me escoltat.
Tornant als aforismes de Fuster : "Tots els versos estan ja fets, parlem de poesia". Amb el vostre permís jo matisaria: "Tots els versos estan ja fets, escoltem poesia".
Comença l'acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada