Ja hi són aquí. Preparem-nos: venen a per nosaltres !!

Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó.
Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó.
Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó.
Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó. .
Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde.

                        (Bertolt Brecht)

                                                            

Primer fou el cop d´Estat a la Xile d´Allende, i el suport al bàrbar de Pinochet, però  com no erem  xilens no ens importà.

Després promogueren i recolzaren  l´Argentina de l´infecte-insecte Videla, però com  no erem argentíns tampoc ens importà.

Ocuparen militarmente l´Agfanistan per posar un govern “a su imagen y semejanza”, destroçar el País i apoderar-se de les seues riqueses materials, però com nosaltres no som afganis,  ni fú ni fà.

Més tard, com que ja tenien un excel.lent entrenament, regaren de sang els carrers d´Irak  ,  però com tampoc som irakís “passàrem i passem” ignominiosament de totes les barbaritats  que estaven, i encara estan, fent per allí.

No fa massa li arribà el torn a Lybia, més sang innocent vessada, innombrables cafranades,  bestises injustificables, inhumanes, salvatjades, però com tampoc nosaltres som  lybis ¿què més ens dona el que facen?.

Fa temps que preparen la invasió de  Siria i Iran, i ara estan a punt de consumar-la, produiràn més víctimes, més assassinats, més mentides, però com nosaltres no som d´allí tenim exactament igual facen el que facen.

Com “sants innocents” ,s´arronsàvem d´espatlles insolidària i cegament davant de tanta barbàrie, perque  pensavem  que nosaltres mai no en patiriem l´ofensiva, l´esclavatge, la submissió, la misèria, el càstig, les cadenes, ni tampoc veuriem enterbolir-se de sang els carrers i les places de la nostra Ciutat i del nostre País, ni d´Europa, ni veuriem  desaparéixer hospitals, escoles, guarderies, residències d´ancians, zones d´esplai, ni retalls de salaris, ni arribar a pagar-nos amb el puny tancat, ni a pregar que ens donen feina siga del tipus que siga, acceptant el sou que “ells” vulguen, “caritativament”, donar-nos, no podiem ni imaginar que ens exigirien treballar de sol a sol, que ens retallarien  les pensions, augmentarien les taxes universitaries, anul.larien la llibertat de càtedra, la de premsa, penalitzarien el pensament crític, farien desaparéixer la solidaritat, resurgiria amb força  el feixisme, l´autoodi, el racisme, la xenofòbia, l´envetja, el “xivatisme”. Que la nostra joventut estaria majoritàriament en atur i els que no ,mileuristes o menys.  Ara ens adonem, però ja és massa tard, que  erem cecs, imbècils, egoïstes i infamement inhumans i terriblement insolidàris.

Ara, irremeiablement i immisericordament, venen per nosaltres. Quan es perd la dignitat humana, i el silenci és fa còmpliç d´injusticies, tard o d´hora, “a todo cerdo le llega su San Martin”.  Estem  “kaputs”. Europa, i nosalttres, estem en les mans d´”ells.

Perquè ¿Quina diferència hi ha entre que destroce i sommeta un País un exèrcit comandat per militars o un exèrcit comandat per mercaders” ?

Podrà el 15-M ser l´inici de la redempció? Més moviments hi hauria que summar-s´hi. L´esquerra, la poca que encara queda, deuria saber cóm moblitzar i agrupar les “classes populars”. Entre tots  potser hi hauria possibilitat d´eixir d´aquest atzucac. En cas contrari si que seria “el fi de la història”, almenys el “fi de la història” del moviment obrer i de les classes populars.