Zapatero: NO a la guerra !!. NO a cap tipus de guerra !!

Tot compromís, a contracorrent,  és incòmode, però, de vegades, sinó sempre, necessari.

Com que estem ben a prop d´una determinació obcecada que pretén embolicar-nos, com a actors responsables, en l´ horrorós, injust, i  criminal vessament de sang innocent, igual o bastant pitjor de la que s´ha vessat i encara continua  a l´Irak i a l´Agfanistan, em sento obligat a escriure aquesta senzilla i personal reflexió. Sé que molts la consideraran insignificant, pretenciosa, "despreciable" i intolerable, però no puc ni vull deixar d afegir la meua veu  a la consciència ciutadana crítica d´oposició a la invasió de Libia per exércits "extranys"/estrangers, què, amb l´excusa hipòcrita d´ "ajuda humanitària" i/o "missió de pau" no pretenen altra cosa què invadir , ocupar i sotmetre un país sobirà i convertir-se en amos i senyors de les seues fonts d´energia , per a el propi i exclussiu  benefici estratègic, polític i econòmic. Tan ferma és la seua decissió què, segons les últimes notícies, no canviaran de parer encara que l´ONU no els done suport. Amb l´ajuda d´alguns  "púlpits" periodístics autoetiquetats de progressistes, però què realment el que defensen són els interessos ideològics i materials de les empreses que controlen aquests mitjans de comunicació,  s´està "adoctrinant" a l´opinió pública per a que trobe raonable i justa la invasió , sense importar-los les víctimes i la destroça del país que la intervenció ocasionarà. I és què, al nostre món, hi ha pobles malaïts que els ha tocat viure en terra d´entranyes,o budells, plens de merda i no troben ningún femater disposat a netejar la misèria, i si en alguna ocasió ha aparegut -- toca ferro !! -- els ha abocat le pròpia merda fent més gran el femer , i n´hi ha d´altres , pobles paradòxalment encara més desgraciats , que habitant en terra d´entranyes farcides d´ ullals permanents i incomensurables d´on brollen  fonts d´energia i matèries primes, desperten a cobdicia i el desitg insaciable de l´imperialisme que vol apoderar-se´ls sense importar-li cò. Quan no ho aconsegueix  per mitjans sibil.lins, no dubta en utilitzar la inhumana raó de la força per massacrar  i sotmetre la població  I, fixeu-vos-hi bé, sempre, SEMPRE , hi trobareu  l´excusa de que ho fan per aportar-los l´ajuda humanitària què, per altra banda,  en cap moment se´ls ha demanat. Els invasors són másters en  “bombers piròmans”. Recordeu, sinó, el que conta Graham Greene en El americano impasible.

I voldria acabar amb paraules del Mairena (transcric i tradueixc de memòria)

           Ës fàcil  triunfar en el camp de l´acció política ( i en el de “la ploma”, afegiria jo ) si  posem la vetla cap on bufa el vent, però no ho és tant si volem que bufe el vent cap on  està la vetla.