ALI-BABÀ I ELS QUARANTA ....desvergonyits

Els que venim, com cantava Raimon, d´"un silenci antic i molt llarg" , deprenguerem , quan ens trobavem desorientats per poder entendre certes actituds, pactes o manifestacions, a preguntar-nos ¿ a qui beneficia ? L´autoresposta , més o menys immediata, posava closes al nostre pensament insegur i inestable i servia per ajudar-nos força a aclarir el que, abans de la pregunta, ens resultava indesxifrable. S´ha perdut, malhauradament, aquesta senzilla, i bastant eficaç, fòrmula què caldria tornar a  popularitzar perque resultaria  un bon antídot contra el tòxic pensament únic creat i generalitzat interessadament pels poders polítics i econòmics  a través de les reiterades "capsules de doctrina" que ens han empapussat des dels mitjans de comunicació. Ho han, almenys ho estant, aconseguit "adoctrinar-nos": i sense adonar-nos-en hem esdevingut en "doctrinaris" (militants de la seua doctrina: creuats del seu exclussiu interés).
Aquests dies s´han produït,  i continuen,  dos fets molt importants que s´estan acceptant , per molts, "doctrinàriament",  "acriticament", segons el poder, i sobre els que podria tenir un postura "critica", "racional", "discrepant" si no haguéssim abandonat l´hàbit de fer-nos la pregunta clau.
Em refereisc:
1.- a la "guerra humanitària", sofisma amb el que es vol amagar la vertatera intenció que no és altra què  destrossar una nació sobirana, controlar el petroli, i sommetre el territori a la hegemonia expansionista de l´imperi americà. Guerra i humanitària no deixa de ser una tautologia.  ¿A qui beneficia ?
2.- a la reunió del President del Govern Espanyol, i les seus declaracions posteriors, amb  els quaranta i tants empresaris més importants del País. Si un i altres, conjuntament, sense discrepàncies,  manifesten satisfacció per les reformes aprovades i realitzades -- retalls en prestacions socials, al fi i al cap -- i n´acorden més retalls encara i progressius , fins a l´extrem que els empresaris  encoratgen a Zapatero a continuar i aprofundir el camí mamprés  fins esgotar la legislatura, és que ni cal, ací, recòrrer a la pregunta per saber per on van els trets. De la satisfacció d´ambduess parts, Zapatero (socialiste) i els factòtums empresaris ¿ què en poden esperar els assalariats, xicotets i mitjans empresaris?
És comprensible l´actitud del "supermón superempresarial".  Amb Zapatero, amb el PSOE, en el Govern queda garantida la "pau social" malgrat els retalls antisocials bèsties que s´estan practicant. Un nou "lerrouxisme" contamina l´ambient i contagia el pensament crític, adormint-lo i  "beatificant-lo". Amb el PP governant , els superempresaris -- voceros dels mercats i del FMI -- saben que no hi ha lloc per al "lerrouxisme" perque  els domesticats angelets treballadors gràcies a la confiança cega  sota un govern "socialiste" -- la fe igual mou muntanyes que paralitza huracans -- es podrien espavilar i covertir-se en lucifers incontrolables. I que la gent ocupe el carrer horroritza els poderosos empresaris perquè pot començar a qüestionar l´actual  sistema econòmic que tants beneficis els proporciona. 
Quan més fàcil resulta de comprendre el perquè el  món empresarial elogia a Zapatero, més ens costa d´ entendre la sintonia i satisfacció que comparteix el President d´un Govern Socialista. ¿Per què? ¿ A qui beneficia ? No, per supost, a la classe obrera. Sí a la dreta econòmica i política. Segur que pensa : deixe que vosté realitze les reformes antisocials , la "reconversió i desmantellament" de l´estat de benestar social , que aposte per la privatització progressiva de les empreses públiques -- aixó sí: només les rendibles -- conforme a l´exigència  dels mercats -- no ens oblidem: hi ha mercats perque hi ha "mercaders": poder econòmic i financer, i aquests sí tenen pels i senyals -- per obtenir el màxim benefici possible. ¿Beneficia al socialisme? No, per supost. El desmantellamennt de l´Estat del Benestar és una demanda de la insolidària, injusta, depredadora, salvatge política económica neoliberal. Aleshores, si no beneficia ni a la classe obrera, ni al socialisme,pero sí al capitalisme salvatge, ¿perquè es fan les reformes? ¿perquè l satisfacció del senyor  Zapatero, igual que la del  Govern i la del  PSOE? Només cap una resposta : serà perque no deuen  ser massa socialistes,dic jo !! I no ho són, perquè "el hábito no hace al monje". Com deia un il.lustre barbut: "por sus obras los conocereis". I el que fan no deixa d´ésser pur "lerrouxisme". Ni més ni menys que pura engalifa.